Dos curtmetratges valencians guanyen els Goya a millor curt de ficció i millor curt d’animació

 

Les circumstàncies han obligat a celebrar uns premis Goya insòlits, amb una gala que ha tingut una part presencial des del Teatre Soho Caixabank Màlaga però també virtual. A pesar dels canvis, la veritat és que hi ha alguna cosa que s’ha mantingut intacte: l’aposta per la cultura i l’emoció dels premiats de rebre esta important distinció. 

 

Segons ha avançat ‘À Punt’, la gala de l’edició 35 dels Goya, conduïda en esta ocasió per l’actor Antonio Banderas i la presentadora Maria Casado, ha premiat el talent dels creadors audiovisuals valencians, que ha sigut reconegut per partida doble en la gran festa del cine espanyol.

 

Javier Marcos ha rebut el Goya al millor curt de ficció per ‘A la cara’, un curtmetratge amb una història que partix dels insults i les amenaces en les xarxes socials, però que va més enllà i situa cara a cara a l‘assetjador i a l’assetjada

 

D’altra banda, l’obra ‘Blue & Malone; Casos Imposibles‘, dirigida per Abraham López i produïda per Wise Blue Studios ha rebut l’estatueta al millor curtmetratge d’animació.

 

València, seu de la pròxima edició dels Premis Goya

El sabor valencià de la gala va tornar amb l’anunci de la ciutat de València com a pròxima seu i, davant la commemoració en 2021 de l’Any Berlanga, amb el record a l’universal cineasta valencià per a homenatjar-lo, primer amb paraules d’Antonio Banderas, i després de la mà de Carlos Latre, que va recrear el personatge de l’alcalde de ‘Benvingut Mr. Marshall’ en una escenificació de la pel·lícula.

 

Els professionals o treballs del territori valencià que van arribar a la nit d’ahir amb alguna nominació eren, les actrius Paula Usero i Milena Smit, que aspiraven a Millor Actriu Revelació. La primera per la seua interpretació en ‘La boda de Rosa’, pel·lícula que Icíar Bollaín va rodar en València i Benicàssim. Per la seua part, Milena Smit aspirava al mateix guardó per ‘No mataràs’, de David Victori.

 

 

 

 

 

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.