Les excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Pico de les Ajos (Iàtova) han donat a conèixer un total de 15 monedes, la qual cosa representa «un dels majors conjunts numismàtics localitzats en context arqueològic en jaciments ibèrics valencians d’estes cronologies». Aquest descobriment confirma el comerç que existia entre l’assentament i altres nuclis adjacents, especialment a través del corredor del riu Magre, datat fa més de 2.000 anys. Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat a la Revista Numismàtica Hécate.
El professor David Quixal, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i codirector d’esta excavació, juntament amb la professora Consuelo Mata, ha destacat que «el conjunt, compost per monedes ibèriques i de la seca de Roma, és dels més extensos d’aquestes cronologies (segles II-I aC) que disposen de context arqueològic a l’actual àrea valenciana», a més de sumar-se a la notable col·lecció de ploms amb escriptura ibèrica trobats en el mateix jaciment.
Este projecte arqueològic, que compta amb la participació del Museu de Prehistòria de València i l’Ajuntament d’Iàtova, s’ha realitzat entre les campanyes d’excavació que es desenvolupen del 2017 al 2024. Dels 15 exemplars recuperats, les monedes provenen principalment de seques ibèriques actualment localitzades a la Comunitat Valenciana, com és el cas de Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti (Xàtiva), Kelin (prop de Caudete de les Fonts) i Kili, que constitueixen més de la meitat del total. També s’ha trobat moneda encunyada a Roma i d’altres procedències peninsulars que no corresponen a l’actual territori valencià.
A més, han estat documentades 25 monedes resultants de troballes casuals o derivades d’activitat clandestina, ja que el jaciment ha patit l’espoli durant molts anys. «Les monedes existents ens mostren que l’ús de la moneda va perviure al jaciment fins al primer terç del segle I aC, període en què el conflicte sertorià va afectar la vida d’aquell nucli. El Pico de les Ajos, així com altres assentaments ibèrics propers, possiblement va ser afectat per la guerra de manera directa o indirecta, cosa que va provocar una dràstica disminució de les troballes monetàries i ceràmiques a la zona», expliquen Pablo Cerdà, estudiant de doctorat de la UV, i David Quixal.
A banda de les investigacions científiques, les huit campanyes d’excavació que s’han realitzat fins ara han permès recuperar parcialment aquest bé d’interès cultural, així com promoure la seva integració dins de la coneguda Ruta dels Ibers de València, que inclou els principals jaciments ibèrics visitables de la província. Al mes d’abril se celebrarà una nova edició de les jornades de portes obertes Territori Iber, un esdeveniment que també ofereix la possibilitat a l’alumnat del grau d’Història i del màster d’Arqueologia de la Universitat de València de dur a terme pràctiques formatives.
