VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
La Sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a una dona al pagament d’una multa d’1.800 euros i d’una indemnització per valor de 5.366 euros per portar solt i sense boç a un gos perillós que va atacar i va ferir a una xiqueta de cinc anys mentre jugava en un parc infantil de la ciutat de València amb el seu iaio. Li va causar lesions en el gluti.
Segons consta com provat en la sentència, la dona va traure al seu gos de raça American Staffordshire Terrier solt i sense boç pels voltants de la plaça Professor Tierno Galván de València, sabent que pertanyia a una raça de gossos potencialment perillosos i que existia risc que poguera menyscabar la integritat física de les persones amb les quals es trobara.
L’animal va córrer cap a la menor, es va abalançar sobre ella i va començar a mossegar-li els glutis, mentre que el seu iaio intentava llevar-li-ho de damunt donant-li colps, sense arribar a aconseguir-ho.
Llavors va arribar la propietària de l’animal, que va aconseguir apartar al gos del cos de la xiqueta agafant-ho de les mandíbules i obrint-li la boca. Com a conseqüència de l’agressió la xiqueta va patir una mossegada de gos en el gluti esquerre que li va provocar lesions i una cicatriu de sis centímetres.
El tribunal estima el recurs del fiscal i anul·la la sentència de l’Audiència Provincial de València que va degradar les lesions a una imprudència menys greu en suprimir dels fets provats la frase «i que existia risc que poguera menyscabar la integritat física de les persones», referida a l’actuació a gratcient que hauria presidit la voluntat de la propietària del gos. Per esta raó, va absoldre a la dona en considerar que els fets en la data en la qual es van produir eren atípics, ja que fins a l’entrada en vigor de la Llei 2/2019, d’1 de març, no es va considerar sancionable la imprudència menys greu amb resultat de lesions.
La Sala, en canvi, considera que es tracta d’una imprudència greu i restablix la sentència d’un jutjat de València que va condemnar a l’acusada per el delicte de lesions per imprudència greu, amb l’atenuant de dilacions indegudes, a la pena de multa de deu mesos, amb una quota diària de sis euros, i al pagament d’una indemnització de 5.366 al representant legal de la menor per les lesions i les seqüeles patides.
HO EXPRESSA «AMB NITIDESA»
El tribunal indica que «prou» un examen de la normativa administrativa que imposa la cura i la cria d’un animal d’esta raça per a adonar-se del potencial risc que la seua descuidada tinència pot comportar i assenyala que el Decret 16/2025, de 6 de febrer, del Consell, pel qual es regula la tinència d’animals potencialment perillosos, «ho expressa amb nitidesa».
La sentència, ponència del president de la Sala, Manuel Marchena, afirma que fa seu el raonament del jutge penal que en la seua resolució raona la gravetat de la imprudència comesa per la propietària del gos en els següents termes: «I en el cas que ens ocupa l’acusada, sabent que la seua American Staffordshire Terrier pertanyia a una raça de gossos potencialment perillosos (en cap moment, durant el juí, s’ha posat en dubte que coneguera tal condició de l’animal) va faltar a les més elementals regles de prudència, amb infracció de les normes reglamentàries abans enumerades, i va posar en risc la integritat física de les persones amb les quals es poguera trobar l’animal».
I afegia: «L’acusada sosté que el seu gos és mans, dolç i afectuós, havent aportat fotografies de l’animal amb una altra xiqueta per a tractar de demostrar-ho. Però la llei ha decidit qualificar com potencialment perilloses una sèrie de races de gossos precisament perquè tenen un caràcter molt marcat, forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència, i els instints de la qual no poden ser del tot anul·lats, sinó tan sol mitigats i controlats».
La Sala arreplega que la sentència del jutjat afirmava que en este mateix sentit s’havia pronunciat el veterinari que va declarar, a instàncies de la defensa que, si bé en la seua consulta es va comportar mansament, era un gos de raça perillosa i havia d’anar-se amb compte.
Així mateix, el tribunal compartix els raonaments de la sentència d’instància relatius al fet que el fet mateix de l’atac a la menor, que no es discutia ni per l’acusada, buidava qualsevol dubte sobre l’afabilitat del gos. Per tant, conclou: «La propietària de l’animal havia incorregut en una imprudència de caràcter greu en infringir la normativa reglamentària, portant-ho sense corretja i sense morrió i sense preveure la possibilitat que el seu gos, sent de certa grandària i d’una raça de fort caràcter, poguera atacar a algú en la zona urbana i poblada en la qual es trobava».
