L’ocupació hotelera de juny situa a la Comunitat en el tercer lloc estatal en turisme nacional

La Comunitat Valenciana ha sigut al juny, al tercer lloc en ocupació hotelera de residents espanyols, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicats aquest divendres.

Així concentrant més d’un 13% de l’ocupació de tot l’estat i només per darrere dels destins clàssics en el rànquing com Andalusia i Catalunya.

Per tant, el podi l’ocupen aquestes tres comunitats com a destins principals dels viatgers residents a Espanya amb el 21,9%, dels qui opten pel sud d’Espanya, el 16,9% en els qui trien terres catalanes i el 13,1% del total de pernoctacions en territori valencià.

En canvi, el principal destí triat pels no residents és Illes Balears, amb un 35,6% del total de pernoctacions. Els següents destins dels no residents són Canàries i Catalunya, amb el 18,9% i el 17,5% del total, respectivament. No obstant això, encara que les illes desplacen la classificació, la Comunitat Valenciana es continua mantenint un més que digne cinqué lloc com a elecció per al turisme de fora de les fronteres, que suposa un 5,5%.

Les pernoctacions totals dupliquen a l’alça les del 2021

En termes globals en l’àmbit nacional, durant el mes de juny les pernoctacions en establiments hotelers superen els 35,1 milions, la qual cosa suposa un augment del 146,7% respecte al mateix mes de 2021, quan va haver-hi 14,2 milions.

Atesa la procedència, les pernoctacions dels viatgers residents a Espanya superen els 12,1 milions, la qual cosa representa un 34,6% del total. Per part seua, les dels no residents se situen per damunt dels 23,0 milions.

D’altra banda, l’estada mitjana augmenta un 27,3% respecte a juny de 2021, situant-se en 3,2 pernoctacions per viatger.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.