El Último de la Fila ha tancat la seua gira de retorn a l’Estadi Ciutat de València, quasi trenta anys després d’haver abandonat els escenaris, amb un concert emotiu en què Manolo García i Quim Portet han agraït al públic el seu suport amb un clar missatge: han estat dotze nits de felicitat compartida.
‘Fins sempre, ha sigut un plaer. Ens heu fet feliços dotze nits com dotze sols’, ha declarat el vocalista davant un estadi entregat, que ha acompanyat la banda fins a l’últim minut d’este últim concert de gira.
Des dels primers acords de ‘Huesos’, ‘Conflicto armado’ i ‘Querida Milagros’, la grada s’ha convertit en un mar d’aplaudiments i veus. El públic ha cantat com un cor quasi afinat, al qual García i Portet han saludat amb afecte i una pregunta molt valenciana: ‘esteu bé o molt bé? Visca el País Valencià’.
En una entrevista prèvia, García i Portet havien destacat que l’important per a ells era divertir-se i ‘poder riure amb amics’. Eixa idea s’ha fet evident a València, on milers de persones s’han deixat la veu per acompanyar-los en este comiat multitudinari.
El vocalista també ha volgut reconéixer els assistents arribats d’altres comunitats autònomes per no perdre’s el que sembla l’últim directe de la banda. ‘Gràcies per airejar amb nosaltres els sentiments i les emocions, gràcies de cor’, ha exclamat entre aplaudiments.
València, punt final d’una gira molt esperada
Abans d’interpretar ‘Sin llaves’, Quim Portet ha dedicat unes paraules especials al fet de tancar la gira a València, ciutat amb la qual ha dit mantindre un vincle musical. Ha explicat que ha tingut ‘la sort’ de trobar-se amb la música popular valenciana i ha proclamat: ‘El País Valencià és un país de músics, de bandes i això ho hem de recolzar’.
Durant més de dos hores de concert, el públic ha corejat amb força temes emblemàtics com ‘Aviones plateados’. En esta cançó quasi no ha calgut que García insistira perquè la gent aplaudira fort per a la gravació; només ho ha demanat un parell de vegades.
En plena onada de calor i passada la mitjanit, García s’ha detingut un moment per avisar que la gent podia demanar-los aigua. Ha assenyalat ‘el senyor de la camisa hawaiana’, un tal Jorge, que ‘passava botelles d’aigua’ a qui les necessitara, un gest que el públic ha agraït mentre agitava ventalls.
Amb el solo de guitarra que obria ‘Mar antiguo’, han començat a aparéixer algunes llanternes de mòbil entre el públic. No han sigut moltes, i precisament això ho ha celebrat el cantant: ‘Heu estat ací, que els donen a les pantalles’, ha afirmat, posant en valor la presència real davant del directe.
Entre cançó i cançó, García i Portet han compartit anècdotes dels seus inicis a Barcelona. Han recordat quan el grup es deia ‘Los Burros’, ‘Los Rápidos’ i ‘altres noms més delirants’, segons ha rememorat Portet entre rialles, connectant amb els seguidors més veterans.
García ha rememorat també una època en què havia de demanar al públic que acudira als concerts amb una frase molt seua: ‘aneu i multipliqueu-vos’. Ara, després de trenta anys d’absència i amb totes les entrades esgotades, Portet ha agraït amb ironia: ‘Doncs moltes gràcies per haver-vos multiplicat tant’.
La força escènica de Manolo García s’ha notat fins i tot quan s’ha assegut en una cadira. Jugant amb una baqueta mentre cantava ‘Disneylandia’, ha mantingut l’energia i la connexió amb la grada després d’haver dedicat un aplaudiment als més ‘cremats i apretats d’este país: els autònoms’.
Un altre dels moments emotius ha arribat quan el rètol ‘Tengo una vaca lechera’ ha donat pas a ‘El que canta su mal espanta’. García ha admés que havia de ‘traure la xuleta’ perquè, tal com ha bromejat, ‘tinc la memòria com el cul’. Tot i això, ha remarcat que no podien oblidar un record especial per als seguidors que ja no hi són.
‘Canta por mí’ ha sigut el punt de màxima proximitat física amb el públic. El cantant ha decidit baixar de l’escenari i ficar-se entre la gent, més enllà de les tanques, per airejar-se amb els ventalls dels assistents i acostar-los el micròfon perquè cantaren amb ell.
Abans de continuar amb ‘Lápiz y tinta’, García ha presentat un convidat a la guitarra, Albert Serrano, que s’ha sumat a una banda que, segons ha destacat, manté ‘els de sempre’ però incorpora també membres especials.
Entre estos integrants especials ha destacat Sara, la filla de Manolo García, que ha tocat junt amb Serrano la cançó que porta el seu nom, entre altres temes. Este detall familiar ha reforçat la sensació de retrobament i de continuïtat emocional del projecte.
La banda ha demostrat una tècnica impecable, fins i tot tocant la guitarra d’esquena al públic en alguns moments. No s’han deixat res en el tinter i han rematat la nit amb himnes com ‘Como un burro amarrado en la puerta del baile’ i ‘Insurrección’, acompanyats de globus, confeti i canons de foc que han convertit el tram final en una gran celebració col·lectiva.
Com és habitual a València en les grans cites, un castell de focs artificials ha posat el punt final. Els coets han esclatat mentre tot l’estadi cridava la frase ‘¿Dónde estabas entonces cuando tanto te necesité?’, tancant un concert on el públic s’ha deixat literalment la veu.
Abans d’acomiadar-se llançant-se al públic des de l’escenari, García ha volgut deixar un últim missatge vitalista: ‘Cal valorar cada dia i estar alegres’, ha remarcat. A més, ha avançat que publicaran un CD, un anunci que obri una nova etapa discogràfica després d’esta gira de comiat que València ha tingut el privilegi de tancar.
