Raúl Quílez, director general d’Innovació en Emergències de la Generalitat i exresponsable de l’empresa pública SGISE, ha atestat davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA que el risc que es va valorar sobre la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous de 1982. Segons ha exposat, aquella referència històrica va vindre marcada per la gravetat dels avisos que es van compartir en l’òrgan de coordinació reunit eixe dia.
En la seua declaració, ha assenyalat que es va incorporar al Cecopi al voltant de les 18.30 hores i que, des d’eixe moment, els avisos sobre el perill de la presa de Forata van portar a la seua memòria l’històric trencament del pantà de Tous, que va negar la comarca i va deixar huit víctimes mortals. Esta comparació, ha afegit, explicava la urgència amb la qual s’avaluaven mesures preventives, donat el potencial impacte sobre poblacions situades aigües avall.
Ha explicat que, aquell 29 d’octubre de 2024, exercia com a màxim responsable de l’empresa que gestiona als bombers forestals i que al matí el seu personal ja va trobar dificultats per a accedir a Utiel. Eixe primer símptoma de col·lapse d’accessos i carreteres va complicar els relleus i va anticipar que la jornada exigiria prioritzar intervencions i extremar la coordinació entre comandaments.
Debat i És-Alert
Segons ha relatat, al voltant de les 18.00 hores va rebre la trucada de la responsable de comunicació del servici d’Emergències perquè se sumara al Cecopi per indicació del llavors secretari autonòmic, Emilio Argüeso. Una vegada a la sala, ha assegurat que a les 19.00 hores es va començar a parlar de l’enviament d’un És-Alert, en un debat que van liderar el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, i el llavors màxim responsable dels bombers del Consorci, José Miguel Basset. Eixe intercanvi, que va durar uns quinze o vint minuts, no va ser acalorat i es va centrar en les mesures possibles, entre elles el confinament, davant el risc que s’estava valorant.
Malgrat els dubtes que, segons ha dit, va expressar la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, sobre un eventual confinament, Quílez s’ha mostrat convençut que el text final de l’avís es va redactar fora de la sala on se celebrava el Cecopi. Ha afegit que Pradas va eixir per a parlar per telèfon mentres es discutia l’enviament del Es-Alert i que no recorda que traslladara als presents cap consulta a l’Advocacia de la Generalitat sobre la legalitat de mesures com el confinament. Per a Quílez, eixe detall apunta al fet que part de la presa de decisions es va produir en paral·lel a la reunió formal.
Quant a la mobilització i posterior retirada dels bombers forestals que vigilaven el llit del Magre i el barranc de Poio, ha indicat que es va assabentar tres dies després. Ha recalcat que no tenia responsabilitat sobre l’alerta hidrològica i que el seu paper en el Cecopi va ser de ‘mer espectador’, disponible per si se li requeria alguna gestió. Eixe desajustament temporal, ha suggerit, reflectix una coordinació limitada entre els nivells tècnics i operatius durant les hores crítiques.
També ha indicat que no va haver-hi comunicació amb la sala del 112, que concentrava les peticions d’auxili de la població. Segons el seu testimoniatge, els participants en el Cecopi no van anar realment conscients de l’abast de la tragèdia fins al cap de l’arribada del llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana, al voltant de les 20.30 hores. Eixa seqüència, unida a l’enviament del Es-Alert a les 20.11 hores, perfila la cronologia i explica per què les decisions es van adoptar amb cautela davant un escenari de risc creixent.
El testimoniatge de Quílez deixa una imatge de tensions controlades, temps molt ajustats i llacunes d’informació en plena emergència, amb la presa de Forata com a focus de preocupació i l’ És-Alert com a ferramenta clau per a avisar a la població.



