Un estudi de la Universitat de València rescata la memòria de quatre pilotaris exiliats

Un equip d’investigadors de la Universitat de València reconstrueix la història d’uns pilotaris valencians exiliats

Un equip d’investigadors de la Universitat de València ha reconstruït la història de quatre pilotaris valencians que es van veure forçats a l’exili durant la Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura franquista (1939-1975). El treball, titulat ‘El trinquet de la memòria. L’exili dels pilotaris valencians’, repassa la trajectòria esportiva i vital d’estos jugadors i analitza el paper que van tindre tant en el joc de pilota com en la societat del seu temps.

La pilota valenciana compta amb més de set segles d’història documentada i es considera part essencial del patrimoni cultural i esportiu del poble valencià. En este context, la investigació pretén donar llum a un capítol poc conegut: el dels esportistes que van haver d’abandonar els trinquets i els seus pobles a causa de la guerra i la repressió posterior. L’equip investigador subratlla que el seu objectiu és reivindicar la memòria d’uns pilotaris que, malgrat les adversitats de l’exili, van mantindre les seues conviccions democràtiques i el seu compromís amb este esport tradicional.

Metodologia i protagonistes de l’estudi

La investigació ha sigut desenrotllada per Víctor Agulló, Dayana Arteta i Helena Paricio, integrants de la Xarxa Universitària d’Investigació en Pilota Valenciana i altres jocs de pilota a mà (XAIPV) de la Càtedra de la Pilota de la Universitat de València. El treball s’ha dut a terme mitjançant investigacions documentals i entrevistes amb familiars dels protagonistes entre 2021 i 2025, la qual cosa ha permés recuperar testimoniatges personals i detalls sobre les seues trajectòries que no figuraven en els relats històrics més coneguts.

Fins ara, la història de la pilota valenciana escrita i difosa es considerava incompleta, ja que deixava fora a part dels jugadors que van haver de marxar-se. Amb este nou estudi s’honra la memòria d’uns pilotaris que havien quedat injustament oblidats o silenciats. El grup d’investigació insistix que l’exili va deixar un buit en el món de la pilota, no sols en termes esportius, sinó també socials i culturals, en perdre’s referents i vincles comunitaris als pobles on estos esportistes eren figures destacades.

L’estudi se centra en quatre jugadors coneguts popularment pels seus sobrenoms: el Perolero de Pedralba, Fenoll de Torrent, el Gualo de Rafelbunyol i el Pelat de Riola. Amb l’esclat del conflicte bèl·lic, estos pilotaris es van veure obligats a interrompre la seua participació en les partides, abandonant els trinquets i les competicions en les quals eren habituals. La investigació explica que, com molts altres esportistes de l’època, van haver de refer les seues vides lluny de casa, la qual cosa va suposar el final abrupte de les seues carreres esportives i la pèrdua d’una part de la memòria col·lectiva lligada a la pilota.

Segons es detalla en l’estudi, la reconstrucció de les seues biografies dona veu a una experiència que compartixen nombrosos esportistes que no van poder continuar practicant la seua disciplina en veure’s forçats a l’exili. En recuperar els seus noms, els seus orígens i el seu paper en el joc, el treball contribuïx a completar el relat històric de la pilota valenciana i a mostrar com la guerra i la dictadura van afectar també l’àmbit esportiu, més enllà dels terrenys de joc.

Els responsables de la investigació assenyalen que projectes com este busquen fomentar la pràctica de la pilota entre les noves generacions, connectant el joc amb la seua història i amb el seu paper en la construcció i manteniment de la identitat valenciana. D’esta manera, la memòria dels pilotaris exiliats s’integra en una visió més àmplia de la pilota com a element de cohesió social i de transmissió de valors democràtics i culturals.

Marc del projecte

La publicació s’emmarca en el projecte Esportistes valencians exiliats i represaliats, corresponent a la convocatòria MEMUNI/2023/6 de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica-Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana. Esta línia de treball permet avançar en la recuperació d’històries personals vinculades a l’esport que, durant dècades, van quedar fora dels relats oficials de la memòria democràtica.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.