El presumpte autor de l’homicidi d’una turista francesa de 63 anys, trobada acoltellada en la seua autocaravana en Alcossebre (Castelló) el 18 de juliol de 2024, ja es troba a la presó provisional a Espanya. La investigació va donar un gir quan la família del sospitós va denunciar la seua desaparició el mateix dia en què es va descobrir el crim, una coincidència que va permetre als agents encaixar indicis que al principi no van ser concloents.
La denúncia que va encendre la investigació
Mesos després del crim, el germà de Christian Moliner va comunicar que no sabia res d’ell des del 18 de juliol. Eixa alerta va obrir una línia de treball que, croada amb les imatges de cambres pròximes i amb l’acarament d’ADN, va situar al sospitós en la zona de l’homicidi fins a dos ocasions. En les gravacions apareixia un cotxe que no era seu, un detall que va dificultar la seua identificació inicial i que apunta a una temptativa de passar inadvertit.
En els primers compassos, els agents havien rastrejat a fons l’entorn de la víctima sense trobar mòbils clars ni connexions personals. Ni les primeres mostres d’ADN arreplegades en el vehicle ni les càmeres de seguretat van aportar resultats determinants. El fet que el sospitós mancara d’antecedents i no tinguera relació amb la víctima va contribuir al fet que no alçara sospites a l’inici de les perquisicions.
La víctima portava dos dies en la zona amb els seus dos gossos, els lladrucs dels quals van alertar als vianants. Havia viatjat des de França i pernoctat abans a Osca i Tarragona. Va ser trobada amb un fort colp al cap i amb desenes de punyalades, un acarnissament que no encaixa amb un robatori frustrat: en la caravana no es van detectar signes de sostracció i l’autòpsia no va apreciar agressió sexual. Ara com ara, el mòbil roman sense aclarir.
Presó provisional i dubtes oberts
Localitzat a Perpinyà, Moliner va assegurar que es trobava bé i que no volia contacte amb la seua família. Després de l’acarament genètic i en consolidar-se els indicis, l’UCO va tramitar una orde europea de detenció que es va executar el 21 d’agost. El detingut, que treballava com a repartidor d’una empresa alimentària i residia temporades a Torreblanca (a uns 12 quilòmetres del lloc del crim) i en una localitat pròxima a Lilla, va ser entregat a Espanya dos setmanes després i va comparéixer per videoconferència.
La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de Vinaròs va ordenar el seu ingrés a la presó provisional, comunicada i sense fiança. La magistrada aprecia risc de fugida per la gravetat dels fets i la falta d’arrelament a Espanya, i la necessitat de preservar fonts de prova mentres continuen diligències. Estes raons expliquen l’adopció d’una mesura cautelar pensada per a garantir la seua disponibilitat davant la justícia i protegir la investigació.
En les seues compareixences davant la policia i el jutjat, l’investigat es va acollir al seu dret a no declarar. Mentres els agents reconstruïxen els moviments del sospitós i revisen vestigis materials i gravacions, seguixen obertes les dos incògnites que marcaran el cas: el mòbil del crim i el motiu de l’acarnissament.