El València Basket visita este dijous al Maccabi Tel Aviv a Jerusalem, primer partit d’un equip espanyol a Israel des d’octubre de 2023 després dels atemptats de la milícia palestina Hamas que van empitjorar la guerra. El context posa a prova la capacitat de concentració d’un equip en clara línia ascendent en l’Eurolliga, obligat a gestionar l’entorn extraesportiu sense perdre claredat en el seu pla de joc.
Després de l’escalada bèl·lica, l’Eurolliga va obligar els clubs israelians a exercir de locals fora del país. El 21 d’octubre, després dels acords de pau, l’organització va anunciar que alçava eixa mesura al desembre i el ASVEL ja va jugar a Tel Aviv fa uns dies. En este cas, el dol es disputarà a Jerusalem perquè el pavelló habitual del Maccabi estava reservat per a un ‘Hanuka xou’, un canvi de pista que altera rutines i pot diluir part del factor pista.
Seguretat excepcional en el viatge
Com ja va succeir amb el ASVEL i com ocorrerà amb la resta de visitants, el València tindrà un dispositiu especial que inclou prioritat en l’aeroport, escorta en els desplaçaments i seguretat privada a l’hotel. El club ha decidit no oferir detalls de l’itinerari ni de la ciutat en la qual farà nit, una discreció que busca minimitzar riscos i, sobretot, distraccions. L’objectiu del cos tècnic de Pedro Martínez és que estes circumstàncies afecten el menys possible i que la plantilla mantinga el focus on es decidix el partit: en el ritme, en el rebot i en la selecció de tir.
El pla esportiu apunta a una trobada d’alt voltatge estadístic. Encara que el Maccabi suma menys victòries, es pega al València en quasi totes les mètriques: els dos estan entre els cinc equips que més anoten, que més triples intenten i que més rebots capturen. Els taronja lideren les assistències i els israelians són segons, senyal que la pilota sol circular amb criteri en els dos costats. La principal diferència està en l’eficiència: el València presenta percentatges de tir una mica millors, un detall que pot ser decisiu si l’intercanvi de canastres s’instal·la des del salt inicial.
Un encreuament de ratxes i una classificació atapeïda
El València arriba llançat després d’imposar-se el dimarts en la pista del Olympiacos amb un 16-32 en l’últim quart i una convicció enorme en el seu pla de partit en plena adversitat. Eixa victòria va ser la quinta consecutiva, li ha consolidat en la segona plaça i iguala la seua millor ratxa històrica en l’Eurolliga. Amb onze triomfs, està a una del Hapoel Tel Aviv i amb el mateix balanç que el Barcelona, que és tercer. El dècim ja suma nou victòries, una prova de l’extrema igualtat que convertix cada jornada en una oportunitat i en un risc a parts iguals.
Amb sis triomfs, el Maccabi apareix una cosa despenjada, però arriba en dinàmica positiva. Va véncer 95-97 en la pista del Dubai en un partit a porta tancada per qüestions de seguretat i venia de superar al ASVEL i al Zalgiris. Després d’un tram entre les jornades 4 i 11 amb només un triomf, el conjunt israelià ha començat a remuntar guiat per l’exterior Lonnie Walker IV i pels interiors Jaylen Hoard, un dels quinze jugadors més valorats del torneig, i Roman Sorkin.
Sobre la pissarra, el València necessita sostindre la seua precisió en el tir i la seua fluïdesa per a explotar l’avantatge en percentatges, blindar el rebot propi per a córrer i limitar les ratxes de triples del Maccabi. En un context emocionalment exigent i amb canvis logístics, la gestió dels temps i del control de pèrdues es perfila tan important com l’encert de cara al cércol.
Per a este dol, el València mantindrà la baixa de Xabi López-Arostegui, que no va viatjar a Atenes, i Pedro Martínez haurà de descartar a dos dels catorze jugadors desplaçats en este doble viatge. En la pista del Olympiacos els triats van ser Yankuba Avenc i Sergio De Larrea.
