L’Ajuntament de València busca controlar l’excés de coloms existent a la ciutat, la població dels quals ha crescut exponencialment en els últims anys i ja genera un «autèntic problema higiènic i sanitari en entorns com mercats, places, col·legis o centres de salut».
Segons han indicat a EFE des de l’àrea municipal de Benestar Animal, que dirigix Juan Carlos Caballero, la població de coloms ha augmentat prop d’un 60 % des de 2021, en passar dels 22.000 exemplars comptabilitzats eixe any als més de 35.000 que hi ha en l’actualitat.
Expliquen que l’anterior govern local va aplicar polítiques esterilitzants amb la distribució de punts d’alimentació, però molts d’eixos alimentadors no han funcionat, i en estos moments la sobrepoblació d’estes aus és «un autèntic problema» per a València.
«No hi ha barri o districte que no tinga problemes d’excés de població de coloms. En tots han augmentat les queixes per la presència d’estos animals», asseguren des d’esta Regidoria, que ha iniciat el procés per a posar solució a esta situació.
Estudi de «punts negres»
Per a això, s’ha adjudicat a l’empresa Lokímica, amb experiència en el control d’avifauna, el contracte per al control de la població de coloms i estornells de València, i com a primer pas, l’adjudicatària farà un estudi dels «punts negres» de la ciutat per a dissenyar un pla de control més intens en eixes zones.
«El primer pas és tindre eixe estudi de les zones més problemàtiques per a comptar amb un cens real de coloms i estornells, i establir mesures de control d’acord amb el que reflectisca l’estudi», afirmen.
A més, i de manera complementària, es redistribuiran els menjadors en aquells llocs de la ciutat on siguen efectius, i es complementaran també amb altres mecanismes de control de la sobrepoblació, com la captura selectiva de coloms i el seu trasllat a colomers ecològics en la ciutat o en zones rurals.
Des de la Regidoria asseguren que en tot moment es garantirà el benestar dels animals i remarquen que en cap cas se sacrificarà cap au.
Destacen que el problema detectat en els últims anys és que el Govern anterior va optar només per una de les vies per al control de la població de coloms, els menjadors amb pinso esterilitzant, però eixa mesura per si sola no és suficient si es té en compte que els coloms troben menjar amb molta facilitat.
De fet, l’ordenança de neteja urbana de València prohibix en el seu article 6.14 depositar menjar per a animals en la via pública, llevat d’autorització específica.
Però la realitat és que el problema amb els coloms no radica tant en què hi haja persones que els puguen alimentar, sinó en què tenen un fàcil accés al menjar en mercats, terrasses, bars o patis de col·legis, entre altres espais.
Accions per a controlar l’excés de coloms
El contracte amb Lokímica també preveu la realització d’una sèrie d’accions de conscienciació per a evitar l’alimentació d’este tipus d’animals per part de la ciutadania.
A més, contempla altres elements de control complementaris, tant per a coloms com per a estornells, com canons d’aire per a modificar l’hàbitat dels estornells en els punts on causen problemes o molèsties, en funció de les dades que oferisca l’estudi.
Quant als coloms, també s’estudien altres mesures com identificar punts de niament per a impedir-ne l’accés, especialment en zones sensibles com centres socials, de salut, centres educatius o immobles que són patrimoni cultural.
Les captures es preveuen en zones amb més densitat, sobrepoblació, problemes o queixes de veïns, i poden realitzar-se amb xarxes o en gàbies trampa per a reduir el cens a nivells normals.
D’altra banda, l’any passat, des de l’àrea de Parcs i Jardins, que dirigia l’aleshores regidor de Vox Juanma Badenas, es va dur a terme un assaig per a l’ús de falconeria, amb la finalitat d’expulsar les cotorres dels parcs de la ciutat.
Encara que l’assaig va ser positiu, segons expliquen a EFE des d’este departament, la iniciativa no ha continuat avant, ja que actualment no es percep les cotorres com un problema a la ciutat.
