El València CF ha transitat en 2025 de l’alleujament per una permanència assegurada amb tres jornades d’antelació a retrobar-se, pocs mesos després, amb la inquietud pel descens en l’arrancada del curs 2025/26. El canvi d’escenari reflectix una temporada de contrastos: de l’impuls de primavera a la irregularitat de la tardor.
L’any va estar marcat per l’arribada de Carlos Corberán en la matinada de Nadal de 2024 per a revertir una situació límit. Va assumir un equip afonat que havia passat 24 jornades en llocs de descens i ho va transformar en un bloc competitiu. El València va acabar la 2024/25 en la dotzena posició amb 46 punts i va segellar la salvació amb marge, un gir que va retornar confiança a la plantilla i a la graderia.
Sota el seu comandament, l’equip va firmar una segona volta sòlida: 34 punts en 21 jornades, amb nou victòries, set empats i cinc derrotes. Va encadenar nou partits invicte i per moments fins i tot va traure el cap a la baralla per l’octava plaça que conduïx a la Lliga Conferència, un símptoma que el pla de joc i la mentalitat havien calat.
Del miracle als dubtes
L’inici del nou curs ha retornat, no obstant això, la preocupació. El València tanca l’any amb 16 punts, quatre més que en el mateix tram del curs anterior, quan es va produir la destitució de Rubén Baraja, però amb un balanç que alerta: només tres victòries, totes a Mestalla, set empats i set derrotes. La nova golejada encaixada davant el Barcelona per 6-0, similar a les dos patides l’any passat, subratlla la bretxa amb l’elit i un dels deus que l’equip no ha acabat de corregir.
Li continua costant sumar lluny de casa i, a més, ha perdut part de la solidesa que Mestalla havia oferit com a bastió en les últimes temporades de lluita per la permanència. Estos patrons expliquen la taula actual: una mescla d’avanços puntuals i passos arrere que deixa poc marge d’error. En Copa del Rei, l’equip ha aconseguit els octaus de final després d’eliminar a Maracena, Cartagena i Sporting de Gijón. El curs anterior va arribar a quarts, on va caure amb una golejada a Mestalla davant el Barcelona, un record que reforça la idea que la regularitat competitiva continua sent el gran repte.
Mercat i reestructuració
Amb Kiat Lim al capdavant de la presidència des de març, el club va presentar l’arribada de Ron Gourlay com a director general de futbol, un moviment estratègic amb l’objectiu de reconnectar amb l’elit europea. L’entitat ha confiat en la seua àmplia experiència executiva en clubs com Manchester United, Chelsea, West Bromwich Albion o Al-Ahli per a professionalitzar processos i accelerar decisions esportives.
De cara al 2025/26, el pla es va traduir a blindar pilars de la casa i sumar profunditat. Van renovar Javi Guerra fins a 2029, César Tárrega fins a 2030 i Diego López fins a 2029. A ells es van afegir cinc incorporacions en propietat —José Copete (2029), Baptiste Santamaría (2027), Filip Ugrinic (2029), Dani Raba (2027) i Arnaut Danjuma (2028)— i tres cessions: el portera Julen Agirrezabala (Athletic Club), l’extrem Largie Ramazani (Leeds United) i el davanter argentí Lucas Beltrán (Fiorentina). A més, Dimitri Foulquier (2027), Jesús Vázquez (2028) i Luis Rioja (2027) van ampliar el seu vincle durant l’any.
No totes les operacions van ser d’entrada. El club no va aconseguir retindre a Christian Mosquera, traspassat a l’Arsenal, i també van marxar Yarek Gasiorowski al PSV Eindhoven, Fran Pérez al Rayo Vallecano i Hugo Guillamón al Hajduk Split. La combinació d’altes i baixes va obligar a reajustar jerarquies i automatismes; un període d’adaptació que, unit als problemes a domicili, ajuda a entendre per què l’equip ha perdut part de la seua solidesa i no ha trobat encara una ratxa llarga de resultats.
Al novembre, l’entitat va anunciar una reestructuració de l’àrea esportiva per a impulsar el creixement i millorar la competitivitat a mitjà termini. Lisandro Isei va assumir la direcció de captació i ‘scouting’, Hans Gillhaus va passar a ser responsable de ‘scouting’ per a Europa i Andrés Zamora Patacchiola va quedar al capdavant de Sud-amèrica. Eixe nou organigrama afronta la seua primera gran prova en el mercat hivernal. Després de l’eixida del director esportiu Miguel Ángel Corona al Panathinaikos, la direcció liderada per Gourlay haurà d’aportar solucions immediates per a reforçar el bloc, millorar el rendiment fora de casa i blindar de nou Mestalla.
L’objectiu torna a ser clar: assegurar la permanència sense patir fins al final. El València encara la segona mitat de la temporada amb l’experiència del passat recent, conscient que una bona sèrie de resultats pot canviar el panorama amb rapidesa, però també que qualsevol sot tornaria a encendre les alarmes.
