València i Múrcia s’alineen en defensa del transvasament Tajo-Segura per considerar que a Espanya sobra aigua

Els governs defenen la continuïtat del Tajo-Segura

Els governs de la Comunitat Valenciana i de la Regió de Múrcia han realitzat una defensa ferma de la continuïtat del transvasament Tajo-Segura, secundant-se en la idea que a Espanya es genera més aigua de la que realment s’utilitza i que, per tant, és possible repartir-la entre territoris sense posar en risc els recursos.

En un acte convocat pels regants del transvasament en el municipi alacantí de Pilar de la Horadada, les dos administracions autonòmiques han coincidit que la clau està a gestionar millor l’aigua disponible. Argumenten que la demanda actual no esgota el volum que entra en el sistema cada any i que una part molt important d’eixe recurs acaba perdent-se en la mar sense ser aprofitada.

Xifres de pluja i consum

Durant la trobada s’han exposat dades segons les quals a Espanya llueven anualment al voltant de 350.000 hectòmetres cúbics. D’eixa quantitat, uns 110.000 hectòmetres cúbics circulen pels rius, mentres que el consum total se situa entorn dels 25.000 hectòmetres cúbics. Esta demanda es repartix, segons detallen, en uns 15.000 destinats a regadiu, 5.000 al proveïment d’aigua potable i entre 3.000 i 5.000 a usos industrials.

A partir d’estes xifres, els representants polítics insistixen que continua existint un marge ampli entre l’aigua disponible i la que efectivament s’usa. D’ací ve que sostinguen que ‘sobra aigua’ i que ‘hi ha suficient per a tots’, sempre que es mantinguen i optimitzen infraestructures com el transvasament Tajo-Segura per a traslladar el recurs des de zones on es concentra l’excedent cap a àrees amb major dèficit hídric.

Els responsables autonòmics subratllen que, en la seua opinió, l’objectiu no és incrementar de manera il·limitada el consum, sinó aprofitar millor l’aigua que ja forma part del cicle natural, evitant que acabe sense utilitzar en la mar. Consideren que este enfocament permet reforçar tant el subministrament urbà com la productivitat agrícola de les regions receptores del transvasament.

Per part de la Comunitat Valenciana s’ha defés que ‘hi ha aigua per a tots’ i que esta disponibilitat pot ser compatible amb la protecció dels entorns ecològics de l’alt Tajo. La idea que es trasllada és que la gestió de cabals pot planificar-se de manera que es garantisca el cabal ecològic del riu i, al mateix temps, es continue derivant part de l’aigua cap al sud-est peninsular.

Des de la Regió de Múrcia s’insistix que ‘sobra aigua’ perquè, cada any, milers d’hectòmetres cúbics acaben en la mar sense ser utilitzats, mentres que en les conques receptores es recorre a la dessalació. Segons es va exposar en l’acte, este recurs complementari permet assegurar el subministrament, però implica un cost energètic elevat i un impacte ambiental major que l’ús directe de l’aigua transvasada.

Segons el parer dels assistents, esta comparació entre volums que es perden i costos de producció de l’aigua dessalada reforça la continuïtat del transvasament com a ferramenta d’equilibri territorial. D’esta manera, sostenen que el Tajo-Segura continua sent una infraestructura clau per al regadiu i per al consum urbà en l’arc mediterrani, i que el seu manteniment respon tant a criteris econòmics com ambientals.

En la trobada també han intervingut representants del Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura i de la Comunitat de Regants del Camp de Cartagena, que han mostrat el seu suport al transvasament. Els regants vinculen l’estabilitat de l’aqüeducte amb la seguretat hídrica de les seues explotacions i amb la capacitat de planificar inversions i cultius a mitjà i llarg termini, aspectes que consideren decisius per a l’economia agrícola de la zona.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El València Basket es juga la passada davant el Ensino amb avantatge de pista i molts dubtes

El València Basket inicia la seua eliminatòria de quarts de final davant el Durán Maquinaria Ensino amb factor pista a favor, però preocupat per la seua mala ratxa i els precedents equilibrats de la temporada.

Vega Gimeno i Sandra Ygueravide s’acomiaden del bàsquet 3×3 després d’una carrera plena d’èxits

Vega Gimeno i Sandra Ygueravide anuncien la seua retirada del bàsquet 3x3 en un acte en el Museu de la FEB, després de liderar una generació que va acumular medalles europees i una plata olímpica.

L’UCO situa a Ábalos com a peça clau en la trama de màscares però apunta a Aldama com a verdader cap

Agents de l'UCO descriuen en el Suprem a José Luis Ábalos com a peça fonamental de la suposada organització criminal de les màscares, però assenyalen que el comisionista Víctor de Aldama era qui imposava les decisions perquè era qui pagava.

El València Basket s’agarra al seu fortí davant el Panathinaikos en l’Eurolliga

El València Basket inicia els quarts de final de l'Eurolliga davant el Panathinaikos amb un balanç molt favorable a casa: cinc victòries en set visites del conjunt grec.

Hugo González assaborix el seu debut en LaLiga amb el Celta malgrat la derrota a Vila-real

Hugo González celebra la seua estrena en LaLiga amb el Celta i admet sensacions agredolces després de la derrota davant el Vila-real, encara que confia a reaccionar en la lluita per Europa.

Elx firma tres victòries seguides en Primera per primera vegada des de 2013

L'Elx encadena tres triomfs consecutius en Primera per primera vegada des de 2013 i s'allunya del descens, impulsat per una plantilla en la qual ja han marcat 18 jugadors en Lliga.

El Vila-real suma cinc victòries seguides en La Ceràmica quasi una dècada després

El Vila-real va derrotar 2-1 al Cèltic i va firmar la seua quinta victòria consecutiva en La Ceràmica, una ratxa com a local que no aconseguia des de la temporada 2016-2017.

Elx es juga la permanència davant dos rivals directes i tres aspirants a Europa

L'Elx afronta un mes final de Lliga decisiu per la permanència, amb dols directes davant Alabés i Girona i partits davant Celta, Betis i Getafe, que barallen per Europa.