València i Múrcia s’alineen en defensa del transvasament Tajo-Segura per considerar que a Espanya sobra aigua

Ejemplo de shortcode con estilo
Els governs de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia reivindiquen la continuïtat del transvasament Tajo-Segura al·legant que a Espanya es genera més aigua de la que es consumix i que és possible compatibilitzar el subministrament amb la protecció ambiental.

Els governs defenen la continuïtat del Tajo-Segura

Els governs de la Comunitat Valenciana i de la Regió de Múrcia han realitzat una defensa ferma de la continuïtat del transvasament Tajo-Segura, secundant-se en la idea que a Espanya es genera més aigua de la que realment s’utilitza i que, per tant, és possible repartir-la entre territoris sense posar en risc els recursos.

En un acte convocat pels regants del transvasament en el municipi alacantí de Pilar de la Horadada, les dos administracions autonòmiques han coincidit que la clau està a gestionar millor l’aigua disponible. Argumenten que la demanda actual no esgota el volum que entra en el sistema cada any i que una part molt important d’eixe recurs acaba perdent-se en la mar sense ser aprofitada.

Xifres de pluja i consum

Durant la trobada s’han exposat dades segons les quals a Espanya llueven anualment al voltant de 350.000 hectòmetres cúbics. D’eixa quantitat, uns 110.000 hectòmetres cúbics circulen pels rius, mentres que el consum total se situa entorn dels 25.000 hectòmetres cúbics. Esta demanda es repartix, segons detallen, en uns 15.000 destinats a regadiu, 5.000 al proveïment d’aigua potable i entre 3.000 i 5.000 a usos industrials.

A partir d’estes xifres, els representants polítics insistixen que continua existint un marge ampli entre l’aigua disponible i la que efectivament s’usa. D’ací ve que sostinguen que ‘sobra aigua’ i que ‘hi ha suficient per a tots’, sempre que es mantinguen i optimitzen infraestructures com el transvasament Tajo-Segura per a traslladar el recurs des de zones on es concentra l’excedent cap a àrees amb major dèficit hídric.

Els responsables autonòmics subratllen que, en la seua opinió, l’objectiu no és incrementar de manera il·limitada el consum, sinó aprofitar millor l’aigua que ja forma part del cicle natural, evitant que acabe sense utilitzar en la mar. Consideren que este enfocament permet reforçar tant el subministrament urbà com la productivitat agrícola de les regions receptores del transvasament.

Per part de la Comunitat Valenciana s’ha defés que ‘hi ha aigua per a tots’ i que esta disponibilitat pot ser compatible amb la protecció dels entorns ecològics de l’alt Tajo. La idea que es trasllada és que la gestió de cabals pot planificar-se de manera que es garantisca el cabal ecològic del riu i, al mateix temps, es continue derivant part de l’aigua cap al sud-est peninsular.

Des de la Regió de Múrcia s’insistix que ‘sobra aigua’ perquè, cada any, milers d’hectòmetres cúbics acaben en la mar sense ser utilitzats, mentres que en les conques receptores es recorre a la dessalació. Segons es va exposar en l’acte, este recurs complementari permet assegurar el subministrament, però implica un cost energètic elevat i un impacte ambiental major que l’ús directe de l’aigua transvasada.

Segons el parer dels assistents, esta comparació entre volums que es perden i costos de producció de l’aigua dessalada reforça la continuïtat del transvasament com a ferramenta d’equilibri territorial. D’esta manera, sostenen que el Tajo-Segura continua sent una infraestructura clau per al regadiu i per al consum urbà en l’arc mediterrani, i que el seu manteniment respon tant a criteris econòmics com ambientals.

En la trobada també han intervingut representants del Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura i de la Comunitat de Regants del Camp de Cartagena, que han mostrat el seu suport al transvasament. Els regants vinculen l’estabilitat de l’aqüeducte amb la seguretat hídrica de les seues explotacions i amb la capacitat de planificar inversions i cultius a mitjà i llarg termini, aspectes que consideren decisius per a l’economia agrícola de la zona.

Últimes notícies

Els mitjans valencians, clau per a la cohesió social i territorial

José Antonio Rovira ha reivindicat el paper dels mitjans valencians en la cohesió de la Comunitat Valenciana durant la Nit del Mitjans. La gala ha reconegut professionals, empreses i projectes de comunicació.

Juan Vidal reclama més protecció per als dissenyadors davant les còpies

El creador eldenc ha rebut el Premi Trayectoria al III Congrés Internacional de Disseny d’Elx i ha reclamat més protecció jurídica davant les còpies.

AVA reclama preus justos i aigua per al camp de Castelló

AVA-ASAJA reclama suport, rendibilitat i aigua per al camp. Pérez Llorca ha compromés el suport de la Generalitat i ha destacat 158 noves incorporacions agràries a Castelló.

València presenta una ruta per a impulsar els semiconductors europeus

VDS 2026 ha presentat a València una proposta compartida per a reforçar les capacitats del sector dels semiconductors. La trobada també ha anunciat un consell assessor internacional de Startup Valencia.

Dos testigos menores confirman que el bulo del Bar España se basó en amenazas

Dos testigos que eran menores cuando comenzó el bulo del Bar España han reiterado que los hechos eran falsos y que declararon bajo amenazas. El juicio se celebra en la Audiencia Provincial de Castellón.

La Mostra Viva reunirà veus mediterrànies a València del 27 d’octubre

La Mostra Viva del Mediterrani se celebrarà a València del 27 d’octubre al 6 de novembre. El festival ha presentat el cartell d’Amparo Carbonell i ha avançat part del programa.

El Constitucional frena tres preceptos de la ley valenciana de costas

El Tribunal Constitucional ha estimado parcialmente el recurso del presidente del Gobierno contra tres preceptos de la ley valenciana de costas. La decisión limita su aplicación en terrenos de dominio público marítimo-terrestre.

Sagunt suma 1.200 vivendes amb llicència i en preveu 300 més

Sagunt ha concedit llicències per a 1.200 vivendes i en preveu 300 més fins a final d’any. L’ICIO ha recaptat 4,8 milions d’euros fins al setembre.