
La Guàrdia Civil ha desarticulat una organització criminal internacional assentada en València. Els líders, d’origen nigerià, es dedicaven a estafar a la gent a través del modus operandi conegut com a ‘Cartes Nigerianes’. Esta modalitat d’estafa consistix a il·lusionar a les víctimes amb una herència falsa i conseguir que acaben fent una sèrie de pagaments com a única condició per a accedir a esta fortuna, realment inexistent.
Els agents encarregats de l’operació ‘Risala’ han detingut a 60 persones i cinc estan sent investigades com a presumptes autors dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal. A demés, segons informa la Benemèrita en un comunicat, s’han intervingut més d’1 milió d’euros en dòlars falsificats, 250.000 euros en bitllets de diferent valor i s’ha bloquejat els seus comptes bancaris per un import de 270.000 euros.
En total, s’han fet nou registres en diferents localitats de la província de València, a on han intervingut documentació, telèfons mòbils, ordinadors i la caixa forta en la que feien creure que es trobava l’herència.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
Una denúncia des dels Estats Units
La investigació es va iniciar al febrer de l’any 2018 arran d’una denúncia rebuda a través de la Conselleria d’Interior dels Estats Units. Una resident d’este país va denunciar que s’havien posat en contacte amb ella per a comunicar-li que podria ser l’hereva de l’herència d’una persona que havia mort sense familiars pròxims. Es tractava d’una elevada quantitat de diners que es trobava en Espanya i que, per a poder recuperar-la, havia de fer una sèrie de transferències com a pagament dels impostos necessaris per a obtindre-la.
La forma d’actuar de la banda era enviar correus electrònics massius o faxos d’un advocat fictici, oferint herències falses de milions d’euros. Els delinqüents feien creure a les víctimes que un familiar seu havia mort en Espanya sense hereus i que, per a rebre l’herència, havien de fer-se càrrec de les despeses de gestió.
Quan algun perjudicat conseguia ser enganyat, un altre membre de l’organització es feia passar pel director de l’empresa de seguretat o del banc a on, suposadament, estaven els diners i conseguien fer que les vícitmes feren transferències per a començar amb els tràmits per a rebre l’herència. Algunes víctimes van arribar a traslladar-se a València des dels seus països d’origen per a comprovar la veracitat de la gestió de l’herència.
Una escenificació ‘realista’
La banda organitzava tota una escenificació per a que tot pareguera real: una dona arreplegava en taxi a les víctimes en l’hotel en el que es trobaven i els portava a la mateixa Delegació d’Hisenda, a on fingia tramitar uns documents. Des d’ahí, les traslladaven a un complex de trasters que simulaven ser una empresa de seguretat, a on un altre membre de l’organització els mostrava la caixa de seguretat a on estaria depositada l’herència i els cobraven en efectiu part de les ‘despeses de gestió’. Una volta pagaven les ‘taxes’, els deien que l’advocat que portava el seu cas es trobava malalt i que es posaria en contacte amb ells per a continuar els tràmits.
Una volta les víctimes arribaven als seus països d’origen, rebien de nou comunicacions, en les que els autors d’estos delictes els posaven excuses pel retard en el pagament. Per a això, culpaven als organismes i jutjats espanyols i els enviaven documents falsificats, suposadament emesos pel Tribunal Suprem o l’Agència Tributària, entre altres. Amb açò, els deien que havien de continuar fent pagaments per les despeses de gestió d’una herència que mai arribaria.
Una xarxa de ‘mules’ i un entramat empresarial
Per a poder fer tot este procediment, els líders de l’organització tenien una xarxa de ‘mules’ distribuïdes per tot el territori nacional. Algunes d’elles tenien organitzat un entramat empresarial per a tractar de donar un major aspecte de legalitat a les numeroses transaccions que rebien de les víctimes, que extraien els diners en efectiu o el transferien a altres membres de l’organització. Estes empreses es dedicaven, presumptament, al transport i utilitzaven sistemes d’enviament de diners en locutoris i adquirien mercaderies per a enviar-les a Nigèria en contenidors.
La majoria de les víctimes havien nascut entre els anys 40 i 50, totes elles nacionals i residents en països estrangers, principalment en els Estats Units, Noruega, Suècia, Suïssa, Eslovènia, Corea del Sud, Austràlia, Alemanya, França i Xile, entre altres.
Tots estos contactes s’han coordinat a través dels mecanismes de cooperació policial internacional, com ara Europol, Interpol i comunicacions directes amb els cossos policials dels Estats d’origen, especialment amb l’H.S.I. (Home Security Investigations) dels Estats Units, podent aclarir fins al moment numerosos fets delictius que conseguixen la quantitat de 20 milions d’euros estafats als perjudicats. L’operació ha sigut desenvolupada per agents de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de València.