Elizabeth González Peralta, afectada per la DANA de 2024 a València, ha sostingut davant la comissió del Congrés que l’ocorregut no va ser una catàstrofe natural, sinó política. En un testimoniatge de 15 minuts, ha demanat que es depuren responsabilitats i ha descrit un operatiu que, al seu juí, no ha estat a l’altura abans ni després de l’episodi.
La compareixent ha reconstruït com la va sorprendre l’aigua quan conduïa per la V30, a uns 200 metres de l’eixida de Paiporta. Ha evocat ‘una barrancada sobtada, una massa d’aigua va aparéixer de colp’ i el moment en què altres conductors van començar a cridar ‘ve aigua, ve aigua, cal eixir d’ací’. Ha relatat que l’autovia s’ha convertit en una ‘ratera’, que va haver d’abandonar el seu cotxe i caminar a les fosques fins a refugiar-se en la cabina d’un camió al costat d’altres persones.
Alerta tardana i protocols col·lapsats
González Peralta ha precisat que ‘abans de pujar (al camió), quan l’aigua anava ja per l’altura dels genolls, va sonar la famosa alerta, a les 20.12 hores, una cosa així’. Ha contat que des de les 20.30 fins a les 2.45 ha romàs dins del camió i que ‘era pànic el que teníem’. Eixe detall suggerix, segons el seu relat, que l’avís oficial va arribar quan la situació ja era crítica, la qual cosa ha dificultat una evacuació ordenada i ha incrementat la sensació de desemparament entre els atrapats.
En les seues anomenades a emergències, un operari del 112 li ha comunicat que no podrien ‘procedir perquè estaven col·lapsats i no hi ha cap protocol a seguir’, mentres que un guàrdia civil li va dir ‘que no anava a vindre ningú a la V30’. Més tard, dos bombers que van aconseguir el camió els van indicar que, ‘donada la gravetat’, l’eixida segura era a peu; van haver de ‘tirar-se a l’aigua, que arribava per la cintura’, avançant agarrats a les llambordes. El quadre que descriu enllaça una cadena de fallades: col·lapse de línies d’ajuda, absència de pautes clares i una via convertida en embut per la sobtada crescuda, la qual cosa ha prolongat durant hores l’exposició al risc.
L’afectada ha demanat explicacions sobre ‘per què ningú ens va avisar, ens va prestar auxili’ i ha lamentat que, a les 3.00 de la matinada, quan el nivell de l’aigua va descendir a Paiporta, no s’enviara cap efectiu des de València. Ha remarcat que ‘les primeres hores són vitals per a salvar vides’ i ha qüestionat ‘per què no es va creuar eixe pont’. Al seu juí, la reacció tardana ha impedit aprofitar eixa finestra crítica per a rescatar i assistir millor als afectats. Ha afegit que ‘l’única cosa positiva de la dana ha sigut les bones persones’, en referència a l’ajuda entre particulars, i ha censurat que les autoritats ‘no han estat a l’altura, ni abans ni després. El que procedia era ajudar-nos. Era una emergència nacional i es va tardar massa temps a reaccionar’.
Barranc de Poio i exigència de responsabilitats
En el pla preventiu, González Peralta ha qüestionat per què no es va executar el projecte hidràulic del Barranc de Poio. Ha recordat que en 2021 el Ministeri per a la Transició Ecològica ‘va arxivar definitivament l’expedient al·legant que el cost estimat no justificava els beneficis i que s’havia de buscar una solució menys agressiva per a l’entorn agrícola i natural’. Ha afegit que, només a València, 229 víctimes van resultar afectades, i ha vinculat eixa inacció amb la magnitud dels danys patits en l’entorn.
També ha preguntat ‘per què no es va declarar l’estat d’emergència?’ i per què, davant el que ha qualificat d’ineptitud del Govern valencià, l’Executiu central tampoc el va declarar. Ha insistit que no pretén jutjar, però ha reclamat que es depuren responsabilitats i que la reconstrucció s’agilitze perquè ‘això no torna a succeir’. En el seu balanç polític, ha reiterat que no ha sigut una catàstrofe natural, sinó una gestió fallida que ha agreujat les seues conseqüències.
En el torn de reaccions, Nahuel González, del grup Sumar, ha apuntat al ‘component d’impunitat, de negligència gegantesc’ i ha agregat: ‘El Govern de València va ser el govern de la vergonya el dia 29 d’octubre de 2024. No sols no van gestionar, sinó que van encobrir i van protegir fins al dia de hui que seguixen sense demanar perdó’.
