La inflació es modera al setembre: l’IPC baixa un punt i mig fins al 9%

La inflació dona treva a les llars espanyoles. L’índex de preus de consum (IPC) ha baixat fins al 9% interanual al setembre, un punt i mig menys respecte a la taxa d’agost (10,5%), mentre que la inflació subjacent (que no inclou ni aliments frescos ni energia) s’ha moderat lleument -dues dècimes- i s’ha situat en el 6,2%.

Es tracta de la primera estimació de l’INE, que no detalla els components de la moderació dels preus. L’institut sí que explica, en tot cas, que la baixada en el preu tant de l’electricitat com gasolines van ser els principals responsables de la xifra final.

D’acord amb l’indicador avançat publicat aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la baixada de l’IPC general es deu principalment al descens dels preus de l’electricitat, que van pujar el setembre de 2021.
També influeix en la dada, encara que en menor mesura, el descens dels carburants, enfront de la pujada de l’any anterior, i la baixada del transport.

En termes mensuals els preus baixen un 0,6%. És el major descens mensual des que arrancara la sèrie històrica de l’IPC, en 1961. Una altra bona notícia de la dada d’aquest setembre, que haurà de ser confirmada a mitjan octubre quan es publique la dada definitiva, és la baixada de la inflació subjacent.

Tanca setembre en el 6,2%, dues dècimes menys que a l’agost. És la primera vegada en 14 mesos que retrocedeix aquest indicador, que elimina de l’IPC energia i aliments i assenyala, per tant, en quina mesura la pressió inflacionista afecta a sectors de l’economia on els preus són més estables.

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.