València Basket es va imposar 76-73 a Estrella Roja en un dol aspre, dominat pel contacte i la defensa, que va exigir paciència i cap fred. El conjunt serbi, que arribava després de huit triomfs en els seus últims nou partits, va tancar els camins al cércol amb un desplegament físic notable, però la profunditat de banqueta taronja va pesar en els últims minuts.
L’inici va tindre color local gràcies a un repertori variat, encara que la defensa no va aconseguir frenar a Codi Miller-McIntyre, que va anotar 11 punts en cinc minuts per a posar als visitants per davant (15-17, m.6). El seu encert en aclarits i transició va donar confiança a l’Estrella Roja i va obligar el València a ajustar el ritme.
L’entrada de Brancou Badio va canviar l’energia del partit. La seua agressivitat va contagiar a Omar Moore i Jaime Pradilla, i el València va guanyar espurna en els dos costats de la pista. Així i tot, Nwora i el extaronja Semi Ojeleye van respondre i van mantindre el pols en un intercanvi de colps que va reclamar màxima concentració.
Rotació i contraatac com a antídot
L’Estrella Roja va pujar línies i València va replicar amb mans més actives en la línia de passada. L’anotació es va desplomar i els locals van obrir una bretxa gràcies a convertir robatoris en contraatacs. En una d’eixes accions, Moore va forçar un 2+1 a Nikola Kalinic i la tècnica per protestar del serbi va convertir la jugada en quatre punts, un colp anímic que va portar el marcador al 40-32 (m.18) i va posar a prova la solidesa visitant.
Sasa Obradovic va buscar aire amb una defensa zonal i el retorn de Nwora, però la insistència de Jean Montero i nous robatoris van sostindre la inèrcia local fins al descans, al qual es va arribar amb la màxima renda (49-39). El missatge era clar: en un ritme alt i amb rotacions llargues, el València trobava avantatges.
Després de l’intermedi, Estrella Roja va tornar amb més agressivitat i va firmar un 3-14 en quatre minuts, amb Kalinic com un dels executors, per a voltejar el marcador (52-53, m.24). Els serbis van col·lapsar la pintura i van tallar línies de passada, obligant el València a atacar en estàtic i reduint la seua fluïdesa.
El València no es achantó: va guanyar verticalitat i velocitat en els seus atacs posicionals, i la determinació de Badio va tornar a ser un impuls. Així i tot, el físic serbi va protegir el cércol i va deixar als locals en 11 punts en el tercer quart. El partit va entrar en l’últim parcial igualat (60-60, m.30).
Un final d’alt voltatge
L’equip de Pedro Martínez va tractar d’ensenyorir-se de la iniciativa, però la fortalesa sèrbia va tancar quasi totes les vies i va tocar sumar d’un en un. Amb el joc embossat, Darius Thompson va assumir el timó i va saber alimentar a Matt Costello i Josep Puerto per a construir una renda curta que va permetre arribar amb avantatge a l’esprint final (72-69, m.38).
Miller-McIntyre va sostindre als visitants amb decisions agressives, però una acció de classe de Kam Taylor, burlant a Kalinic i a Moneke, va semblar decantar el dol. En eixe tram, el partit es va desordenar i els dos van encadenar pèrdues. Amb dos a baix, Estrella Roja va disposar de pilota en camp d’atac amb poc més de sis segons. Badio va cometre falta mancant tres i, en el servici, a Kalinic se li va escapar la pilota, un error que va entregar la possessió als locals. Un tir lliure fallat per Costello va prolongar la incertesa, però el rellotge va jugar a favor del València.
València va sostindre el pols físic, va castigar les pèrdues rivals i, amb cames fresques, va tancar una victòria d’ofici. Van destacar Badio (16), Taylor (12), Montero (10) i Costello (8). En els serbis, Miller-McIntyre va firmar 23 i Nwora 14. El Roig Arena va celebrar davant 12.144 espectadors un triomf que reforça el pla taronja en l’Eurolliga.



