El Maccabi Tel Aviv es va imposar este dijous per 85-82 i va tallar la ratxa de cinc victòries seguides del València Basket en l’Eurolliga. L’equip espanyol, llastrat per la seua mala nit des del 6,75, va estrényer fins al final i va disposar de tres triples en l’última possessió per a forçar la pròrroga, però cap va entrar i la remuntada es va quedar a un tir.
El dol es va disputar en el Pais Arena de Jerusalem per l’ocupació del pavelló habitual del Maccabi a Tel Aviv i va estar condicionat per un dispositiu de seguretat que va alterar rutines habituals del conjunt visitant. La volta d’un equip espanyol a Israel des de 2023 va afegir pressió a un ambient ja de per si mateix intens.
El xoc va arrancar amb la graderia estrenyent, encara que el València va respondre amb personalitat. Amb Sergio De Larrea al comandament, va trobar la inspiració de Kameron Taylor i el treball de Nate Reuvers per a córrer i baixar el soroll del pavelló, i va prendre la seua primera renda seriosa després de diverses transicions culminades per Brancou Badio (9-17, m.6).
La defensa de canvis del Maccabi
El pla local, basat en una defensa de canvis agressiva, va desordenar l’atac taronja quan es va assentar el joc. Dos triples seguits van activar al Maccabi, que primer va igualar i després va canviar la inèrcia amb la solidesa de Iffe Lundberg. La circulació valenciana es va embossar, els tirs alliberats van deixar d’aparéixer i l’encert exterior va caure fins a xifres impròpies (33-28, m.15). Al descans, malgrat els intents de Jean Montero per accelerar, el marcador ja va somriure als israelians (47-41).
Després del pas per vestuaris no va canviar el guió: el 23% d’encert de tres va mantindre al València a remolc i la batuta de Lundberg va permetre al Maccabi estirar la renda cap a la desena. En els pitjors minuts visitants, la valentia de Badio va evitar que la bretxa fora major, però sense continuïtat des del perímetre va resultar impossible castigar els aparellaments.
En l’últim quart, el conjunt espanyol va pujar línies i va estrényer cada passada, encara que cada acostament va tindre resposta immediata: un robatori, un 2+1 o una pèrdua van frenar el seu impuls. Braxton Key va insistir prop del cércol i va obrir una última finestra (85-80, m.38). Un tap de Leaf sobre Montero va semblar tancar la porta, però una altra bona defensa va permetre a Matt Costello reduir a tres la diferència amb 27 segons per jugar. Key va robar en la següent acció i el València va encadenar tres llançaments triples per a empatar; el desencert, que va acabar en un 25,6% des del 6,75, va sentenciar.
Un retorn a Israel amb màxima seguretat
La trobada va ser el segon que l’Eurolliga va disputar a Israel des que va tornar a autoritzar partits al país i va reunir uns set mil cinc-cents espectadors. La derrota, a més de frenar la dinàmica guanyadora del València, li va privar d’enfilar-se al coliderato i de firmar la seua millor ratxa històrica en la competició, en una nit decidida per la defensa de canvis local i els xicotets detalls.
