VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
Samuel Rodríguez Prieto, professor de la UCV i sotscap de la Unitat de Rescat d’Emergències i Catàstrofes (UREC) del Consorci Provincial de Bombers de Valencia, ha advertit després del pas de la DANA: «He estat en l’estranger treballant en zones de catàstrofe però ni se m’ocorria pensar que un dia poguera estar en la situació contrària. Esta vegada, no obstant això, nosaltres som el lloc del desastre natural i ens toca realitzar una labor que mai havíem fet: gestionar tota l’ajuda professional i de mitjans que ve de fora».
Rodríguez ha afirmat que és una tasca «complicada» doncs «si cadascun va per lliure i fa el que vol, al final col·lapses; tota esta labor es convertix en un treball inútil i l’ajuda no està on es requerix», ha indicat en un comunicat.
Així, el professor de la UCV es troba integrat en el lloc de comandament avançat a Paiporta des de primera hora de l’endemà a les inundacions. Les jornades laborals són «extenuants», ha manifestat.
Com a sotscap de la UREC ha rebut i distribuït els més de 2.000 bombers i els seus materials arribats de tota Espanya i de l’estranger –més de trenta cossos diferents– en cinc dels sis sectors en què s’ha dividit la zona més afectada per la DANA –el sisè sector ho ha gestionat pràcticament en exclusiva la UME–.
«Cada unitat que ve a València posseïx unes capacitats concretes. Les hi ha que arriben amb embarcacions o amb gossos de recerca, amb localització electrònica per a víctimes, amb camions de buidatge d’aigua. Els distribuïxes en els diferents sectors tenint en compte també quines carreteres són viables, com es troben els accessos. A més, cal proporcionar-los un lloc per a pernoctar. I això tampoc és res fàcil, encara que el puga semblar», ha explicat.
Rodríguez Prieto ha indicat que la labor dels bombers es troba ja en una segona fase. De les «prioritats inicials» –recerca i localització de persones vives, passant després a la de desapareguts i persones mortes– ara el context és d'»obra civil».
Continuen buscant a tots aquells dels quals encara no es coneix parador, però les tasques principals en estos moments són «alliberar els carrers» i realitzar els buidatges d’aigua, «començant pels més grans i continuant després pels més xicotets», ha assenyalat.
«Perquè els camions de buidatge d’aigua arriben als habitatges es requerixen carreteres i carrers lliures. La gestió és brutal, perquè parlem de retirar milers de cotxes de desballestament, tones i tones d’estris trets dels habitatges i de sediments arrossegats per l’aigua. A més, per a ficar maquinària i traure tot això cal alliberar extraradis i esplanades dels municipis. A això s’afig el problema que els claveguerams s’obstruïxen a causa del fang i el llot acumulats», ha subratllat.
En esta etapa de transició, «es retira a poc a poc a les unitats especialitzades en rescat de persones i cadàvers, i se sumen equips amb capacitat de buidatge de llots, per exemple. Els grups de bombers més importants, com els de la Comunitat de Madrid o de Catalunya, estan fent els seus propis relleus. Uns altres més xicotets, com el de León –que va venir solament per a rescat caní de persones i ja s’ha marxat– són substituïts pels quals són més necessaris ara», ha afegit.
ELS MITJANS LOCALS
El professor de la UCV ha indicat que quan explica en classe el que succeix en una catàstrofe, «el primer que els dic als alumnes és que els mitjans d’emergència locals estan anul·lats: bombers, policia i sanitaris poden estar afectats fins al punt de tenir membres atrapats en algun lloc o, fins i tot, comptar amb morts. Viuen el mateix que la resta de ciutadans. És a dir, els cossos d’emergència locals no valen en estos moments, no són útils. I això ens ha passat a nosaltres», ha assenyalat.
Els efectius locals, segons ha exposat, van tractar de realitzar «tots els rescats possibles» en les primeres hores de la catàstrofe: «La prioritat absoluta en este instants era l’ingent nombre de peticions de socors per a rescatar a persones que estaven literalment ofegant-se en molts punts diferents. La nostra realitat, no obstant això, era que teníem diversos parcs de bombers inoperatius. Els companys de Torrent i Catarroja simplement no podien treballar, estaven inundats».
