Mor Concha Gisbert, referent del feminisme valencià

VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)

La junta directiva de Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana lamenta la defunció de Concha Gisbert, la primera responsable del Servici de la Dona de la Generalitat el 1983, i trasllada les seues condolences a la seua família.

Per a Dones Progressites, Concha Gisbert és una veu de referència del feminisme. «El seu pensament, perseverança i llegat és inspirador en la lluita per la igualtat de gènere», expressa la federació.

Durant la seua carrera, Concha Gisbert va participar en l’elaboració i aplicació de polítiques d’igualtat i en estudis sobre la situació de les dones.

Com a experta ha publicat diversos estudis i ha impartit cursos i conferències en l’àmbit acadèmic i feminista. El 2013 va rebre el premi Dones Progressistes per la seua trajectòria i compromís en les polítiques d’igualtat.

Posteriorment, el 2017 va ser distingida amb el guardó junt amb Dolores Sánchez i Teresa Yeves pel treball en la recuperació de la història recent del moviment feminista valencià.

En l’acte de lliurament d’este premi, Gisbert va posar l’accent en la invisibilitat de les dones, de les seues accions i de les seues vides en la història recent.

Per això va reivindicar la importància de recuperar-les: «No només fa visibles a les dones, sinó que canvia la perspectiva general sobre els fets i ho convertix en un poc més ric i més verídic».

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.