VALÈNCIA, 27 (EUROPA PRESS)
Un total de 12 peces, en format complet o mitjançant extractes, integren el Cicle de Lectures Dramatitzades ‘Arden, 30 anys de teatre’, que la Sala Russafa de València organitza del 29 de gener a l’1 de febrer i que marca l’arrencada dels actes amb els quals la companyia valenciana, gestora d’este centre de creació, formació i exhibició d’arts escèniques, celebra les seues tres dècades de trajectòria.
L’alumnat de la seua línia docent protagonitza este cicle compost per cinc sessions baix la direcció dels professors de diferents nivells dels seus tallers d’interpretació. Ells han escollit el material definitiu que va a representar-se d’una preselecció oferida per la companyia, on es van prioritzar textos menys recents, que hagueren estat en cartell fa més anys o que alguns potencials espectadors ni tan sols hagueren tingut oportunitat de veure, de moment de la seua estrena. Una mirada al treball realitzat al llarg de la seua trajectòria, que ha suposat un al·lucinant viatge en el temps per al seu autor, Chema Cardeña.
«Veient alguns dels assajos era molt curiós redescobrir els textos. Encara que els havia escrit jo, ja se m’havien oblidat algunes parts i de sobte em sorprenia com es desenvolupaven certes històries. Ha sigut preciós perquè em venien a la memòria no solament el que passava en la companyia quan vam crear aquelles obres o anècdotes de les representacions, també el clima social, la qual cosa marcava l’actualitat del moment», explica el dramaturg en un comunicat.
Des del 1995, els espectacles de Arden han anat evolucionant, sense perdre el seu segell personal: l’anàlisi social des d’un punt de vista crític; ja siga a través de recreacions històriques, de contes polítics o de teatre de tall contemporani. Una multiplicitat d’estils que ha unificat l’escriptura de Cardeña i el propòsit ferm de fer un teatre compromès, senyals d’identitat que poden entrellucar-se en el Cicle de Lectures Dramatitzades que esta setmana recorre la producció de la companyia i del seu director artístic amb peces datades des del 1999 al 2014.
El 29 de gener, l’actriu, dramaturga, directora d’escena i docent Iria Márquez dirigeix a l’alumnat del ‘Taller de teatre avançat’ en la comèdia d’embolic Las rameras de Shakespeare (2012). Ambientada en el bordell La Pluma Verde, l’obra trasllada a l’espectador a l’ambient que envoltava al teatre anglés barroc, quan es va prohibir la interpretació a les dones per puritanisme. I narra la història d’un lord que tracta de burlar la llei fent a unes meretrices recitar els versos de Shakespeare. Una comèdia sobre la compra i venda de valors, el poder i la supervivència de l’ésser humà, inclosos els teatreros.
El 30 de gener els dos grups del ‘Taller d’iniciació al teatre’ presenten Miscel·lània Arden. El primer programa està dirigit per José Zamit i es compon per fragments de la comèdia al voltant del pas del temps Contratemps (2006); la citada Las rameras de Shakespeare (2012); el drama d’inspiració hel·lènica El banquet (2000); la particular mirada a la França del segle XVIII, Revolució (2013); i el thriller ambientat en l’Antiga Grècia, La reina assassina (2002).
Mentre que el segon programa, dirigit per Raquel Ortells, oferirà fragments de la comèdia palatina L’idiota en Versalles (1999); la comèdia contemporània El Xanadú (2003); el thriller sobre el sorgiment del Regne d’Espanya, Matar al Rei (2014); la citada Contratemps (2006) i una de les cinc peces que la conformava, Esmorzar a Amèrica (2006).
LA FARSA DE LA POLÍTICA
Completen el cicle els dos grups del ‘Taller d’interpretació grau mitjà’. El 31 de gener, Zamit els dirigix en El ombligo del mundo (2004), una comèdia que descriu la farsa de la política, així com l’absurd que envolta al poder i les guerres. Una peça que es va estrenar coincidint amb els atemptats jihadistes als trens d’Atocha a Madrid, adquirint un enorme paral·lelisme amb el present.
I l’1 de febrer es tanca la programació amb Troia – La conquesta de la felicitat (2013) baix la direcció d’Ortells, una peça que ella mateixa va interpretar junt amb uns altres recentment egressats dels estudis d’Art Dramàtic i que va ser la primera producció pròpia del Festival Russafa Escènica. En ella s’analitzaven les motivacions que guien a l’ésser humà, des de la riquesa a l’amor, la família, el sexe o el control.
Des de la companyia valenciana, destaquen que els docents i directors dels muntatges han escollit les peces o els passatges d’obres que més els convenien, en funció de l’elenc que disposaven i del que era més interessant també a nivell formatiu per als tallers.
