Sobre el decàleg de valors del valencià

Jordi Cassany, professor, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena, ha fet un elaborat Decàleg de Valors del Valencià, consistent en un llistat-argumentari de moltes de les coses per les quals és bo i positiu voler i conéixer el valencià, parlat i escrit, començant per la seua virtut comunicativa, com qualsevol llengua tradicional i moderna i, particularment, com les altres llengües romàniques (castellà, portugués, francés, italià, romanés i altres parlars romànics).

Cassany assenyala, en el mencionat decàleg, algunes coincidències amb l’anglés, que contribuïxen a la introducció en el seu aprenentatge. L’acceptació de nombrosos neologismes per part de les autoritats lingüístiques d’esta llengua fa que esta normativa estiga molt actualitzada en els seus usos, que la fan una llengua ben viva.

L’autor de l’argumentari esmentat indica la quantitat de parlants d’este idioma, més de dos milions en la variant pròpiament valenciana i més de cinc milions en tot el domini lingüístic. Té més parlants que huit idiomes d’estats europeus (maltés, islandés, eslové, estonià, letó, finés, danés i eslovac). I més també que l’hebreu. En Internet té una posició destacada, la 34a entre les més de 6.000 llengües del món. Hi ha aprenents de valencianocatalà en vora 150 universitats estrangeres de quatre continents.

Ser valencianoparlant des de menuts i castellanoparlants alhora (i viceversa) ens permet ser multilingües des de ben prompte i tindre una boníssima disposició en tots els sentits per a l’aprenentatge d’altres llengües. El bilingüisme que tenim, sempre que tingam el valencià i el castellà ben arrelats, ajuda el multilingüisme. Per altra banda, les criatures valencianoparlants, des de les primeres paraules, poden mesclar veus dels dos idiomes, en un principi, però a partir dels tres anys, dalt o baix, destrien les dos parles, cada dia millor. Recorde que al meu fill, amb tres anys i un poc més (any 1983), una amigueta castellanoparlant, estant fent uns deures inventats, li digué: “Déjame un lapicero”, i ell li contestà: “Es que no en tengo”. Eixa classe d’interferències als quatre/cinc anys, com qualsevol xiquet/xiqueta valencianoparlant, ja no les feia. La televisió i l’escola feien que destriara adequadament els dos idiomes. Dos amiguetes, companyes seues en l’escola del poble, Jennifer i Tània, de mares valencianoparlants i pares castellanoparlants, no tenien ni  han tingut mai cap problema en l’aprenentatge i domini del castellà. Ni del valencià.

Jo mateix, valencianoparlant des que vaig dir “Vullc ma”, no recorde haver tingut massa problema en l’aprenentatge del castellà en l’escola (1956 a 1966), a pesar que no hi havia televisió en els primers anys d’eixa etapa. Però també ajudava que la mestra de pàrvuls i els dos mestres dels estudis primaris entenien o parlaven en valencià, encara que no en classe. Eren altres temps.

Esta llengua, com assenyala Cassany, és posseïdora de tradicions arrelades i pròpies de la cultura valenciana, que són senyals d’identitat per als valencians, siguen d’un parlar o d’un altre. És la llengua dels trinquets, de la pilota valenciana, dels col·lectius de llauradors, de la música de banda, que tant ens identifica, com la de les festes de Moros i Cristians, de les traques i mascletaes, era també la llengua oral de Blasco Ibáñez i d’Azorín, de la pesca de l’Albufera. Del Misteri d’Elx i del Tirant lo Blanch. D’Isabel de Villena, de Joanot Martorell i d’Ausiàs March, dels nostre gran Segle d’Or. El primer diccionari d’una llengua romànica va ser el Liber Elegantiarum, publicat en 1489,del notari valencià Joan Esteve. El nom d’alguns menjars que ens identifiquen com a valencians, com la paella, el panoli, l’allioli, la fideuà i més han sigut admesos i adaptats per la normativa del castellà, i alguns són de coneixement internacional. Hi ha més de tres-centes paraules en el castellà normatiu i usual que procedixen del valencià-català, com les citades i coet, clavell, faena, moll, paper, saste, viatge, etc.

I és una bonica particularitat els parlants castellans de l’interior i del sud. No és una parla vulgar, és un castellà amerat de valencianismes i aragonesismes. I tots som valencians, com diu Cassany. I de tot això i més ens parla este autor en el Decàleg de Valors del Valencià. I com que eixa relació de coses positives del valencià dona per a molt, en columnetes pròximes seguirem parlant d’eixes coses bones d’esta llegua i de la convivència amb la veïna.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Rescatada una dona després de desplomar-se el sòl d’una vivenda a Venta del Moro

Una dona de 55 anys ha sigut rescatada després de caure uns 2,5 metres en cedir el sòl d'una vivenda en el llogaret Els Marcs, a Venta del Moro, i traslladada a l'Hospital de Requena per policontusiones.

La cooptació dels acadèmics és nociva per al valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una crítica sobre com s’elegixen els acadèmics de l’AVL i una defensa d’un model més plural, transversal i representatiu de les diferents visions sobre el valencià

Bernabé critica la votació de la confraria de Sagunt per anar contra la igualtat de gènere

Pilar Bernabé considera que la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a permetre que les dones processionen per Setmana Santa és contrària a la igualtat i obri la porta a accions legals.

L’exdirectora de la residència de Paiporta afirma que no va rebre avisos de la DANA abans de la riuada

L'exdirectora de la residència Saba de Paiporta sosté davant la comissió del Congrés que no va haver-hi avisos directes de l'administració sobre la DANA i defén que tot l'equip va actuar per a salvar la vida dels majors.

Barcala descarta obrir ara el debat sobre la taxa turística en la Comunitat Valenciana

Luis Barcala insistix que no és el moment de parlar de la taxa turística en la Comunitat Valenciana, malgrat la pressió de PSPV i Compromís per a recuperar-la.

Barcala ultima amb el ministre Puente el projecte de soterrament del Parc Central

Luis Barcala afirma que ha tancat amb el ministre Óscar Puente la presentació imminent del projecte del Parc Central, que preveu soterrar les vies ferroviàries al seu pas per Alacant.

Barcala garantix transparència total en la comissió sobre les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

Luis Barcala defén que la comissió municipal aclarirà el paper de l'Ajuntament en l'adjudicació de 140 vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i promet col·laboració màxima amb la Justícia.

La Generalitat impulsa un centenar d’activitats als parcs naturals per Pasqua

La Generalitat organitza més de cent activitats de 'Pasqua als parcs' en 22 parcs naturals i espais protegits, amb especial protagonisme per als municipis i els centres educatius.