En un diàleg sobre joventut, migracions i desafecció política, Mónica Oltra ha afirmat que sempre ha estat i sempre estarà en política. Ha precisat que no es referix a ocupar un càrrec públic —no té cap des de fa tres anys i mig—, sinó a una manera de participar en el comuna: no s’imagina ‘no sent política’.
‘Per a mi la política és una cosa vivencial’, ha explicat. Ha defés que la política ‘està per a millorar la vida de les persones‘ i que no l’entén en termes de ‘donar i rebre’, sinó com un compromís que, assegura, ‘només m’ha donat’. Amb esta idea situa la seua acció en una dimensió quotidiana i ètica, més enllà de la gestió institucional.
Compromís més enllà del càrrec
Ha recordat amb ironia que ella no es va anar de la política, ‘a mi em van anar’. Actualment exercix com a advocada i mediadora i manté la seua implicació en debats públics. Ha explicat que a la seua casa es parlava ‘de la política dels perdedors’, i ha resumit eixe enfocament en una dicotomia categòrica: ‘o eres un ‘looser’ (perdedor) o eres un canalla’. Amb això reivindica als qui queden al marge com a subjectes de drets i de representació.
Sobre el clima polític, ha lamentat la polarització i que la diferència d’opinió es perceba com a negativa. Al seu juí, el problema ‘és com es violenta la diferència d’opinió’. Eixe ambient, ha apuntat, erosiona el diàleg i alimenta la desafecció, en dificultar acords i desactivar l’escolta.
Ha considerat que hi haurà afecció política quan s’aborden de front els desafiaments del moment: les desigualtats i el canvi climàtic. En eixa línia ha valorat el triomf de Zhoran Madmami a Nova York ‘amb un discurs de classe, de reivindicació dels perdedors, de la diversitat i de defensa de la democràcia’, com a exemple d’una narrativa que reconnecta amb majories socials.
També ha defés incorporar ‘un discurs moral’ al debat polític. ‘En la vida cal ser bona persona’, ha assenyalat, encara que ha lamentat que ‘ara mateix ser bona persona és sinònim de ser un panoli perquè el que s’emporta és ser mala persona’. Per a Oltra, recuperar l’ètica pública i posar la cura en el centre seria una resposta directa a eixa deriva.
