VALÈNCIA, 3 – Diverses entitats han reclamat, a l’Intergrup de minories nacionals i llengües minoritzades del Parlament Europeu, l’aplicació de polítiques públiques valentes perquè el valencià esdevinga una llengua «normal» en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Entre els assistents hi havia la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver i Borràs; Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana; Adriana Gil Puig, integrant de Famílies pel Valencià; i Beatriu Cardona, secretària general d’Intersindical Valenciana.
En el seu discurs, Anna Oliver i Borràs, després de l’invitació de l’eurodiputat Vicent Marzà (Grup Verds/ Aliança Lliure Europea), ha posat de manifest la «regressió dels drets lingüístics» i la manca de polítiques públiques eficaces, subratllant la necessitat de prestigiar l’ús del valencià en tots els àmbits socials.
Oliver ha alertat sobre la «baixada alarmant de l’ús social del valencià», presentant dades impactants que mostren que «solament un 24%» de la població utilitza habitualment aquesta llengua en l’àmbit laboral, mentre que un «17,6%» ho fa a l’administració pública i un «13,2%» en l’àmbit comercial.
La presidenta d’ACPV ha afirmat que aquesta caiguda en l’ús del valencià està íntimament relacionada amb l’absència de polítiques públiques valentes, com la supressió del requisit lingüístic per a funcionaris i inspectors.
SITUACIÓ KAFKIANA
En la seva intervenció, Oliver també ha denunciat que «solament un dels 224 jutjats» de la Comunitat Valenciana fa servir el valencià de manera habitual. Com a exemple, ha comentat el cas d’un jutge que va demanar a la Generalitat de Catalunya la traducció d’un text redactat en català, qualificant aquesta situació com a «kafkiana» i una clara vulneració dels drets lingüístics.
Quant als mitjans de comunicació, ha manifestat que els fons destinats al foment del valencià sovint s’utilitzen per a traduccions automàtiques i ha criticat la disminució de les ajudes a la premsa escrita en valencià, que passa de 2,9 milions el 2022 a menys de 855.000 euros el 2024. «És un mal ús dels fons públics», ha dit amb contundència.
Oliver també s’ha referit a À Punt, recordant que la llei fundacional de la radiotelevisió pública estableix el valencià com a llengua prioritària, però que el nou president de la corporació ha anunciat l’augment de continguts en castellà per tal de guanyar audiència. «No cal emprar el castellà per a aconseguir audiència. És necessària una programació de qualitat en valencià«, ha defensat amb fervor.
Finalment, ha lamentat la «folclorització» de la llengua i ha reclamat que el valencià siga reconegut com una llengua «normal i digna» en la justícia, l’educació, els mitjans de comunicació i tots els àmbits socials.
