La Universitat de València ha inaugurat oficialment l’exposició ‘Maria Beneyto, gresol d’escriptura femenina i feminista‘, un projecte que ha estat organitzat per la Biblioteca Històrica i el Vicerectorat d’Investigació amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Societat. Aquesta exposició és una part fonamental de les activitats commemoratives de l’Any Maria Beneyto, que busca posar de relleu la carrera creativa d’una de les autores més influents de la literatura valenciana de la postguerra.
Maria Beneyto, considerada com la «més important de la postguerra valenciana i una de les dones de lletres fonamentals de la literatura contemporània», va ser una autora prolífica, amb obres destacades tant en valencià com en castellà. La seva capacitat per excel·lir en diversos gèneres literaris la distingeix com una figura clau en el panorama literari del segle XX.
A l’acte d’inauguració, que se celebrarà demà dimecres a les 19:30 hores a la Biblioteca Històrica en el Centre Cultural La Nau, participaran el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla, la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu, i el comissari de l’exposició, Josep Ballester-Roca, professor de la Universitat de València.
L’obra poètica de Maria Beneyto (València, l’Horta, 1920-2011) va aparèixer amb força a la dècada dels cinquanta, en un moment en què la literatura valenciana necessitava veus fresques i innovadores. Altra veu, publicada l’any 1952, va rebre menció honorífica en el premi Joaquim Folguera dels Jocs Florals de la llengua catalana de 1953, celebrats a Caracas. Beneyto va continuar produint literatura rellevant durant les dècades següents, amb obres com EVA en el temps i Criatura múltiple.
Després d’un llarg silenci de gairebé quinze anys, Beneyto va tornar a la literatura durant la dècada dels noranta, presentant obres com Després de soterrada la tendresa (1993) i Hojas para algun dia de novembre (1993), entre d’altres. Aquesta nova etapa de la seva carrera va resultar en una notable eclosió creativa, tant en mida com en qualitat.
L’exposició, creada per Josep Ballester, es divideix en quatre seccions. La primera examina els antecedents d’escriptores valencianes que han influït en la seva obra i que, d’alguna manera, han format part de la seva genealogia femenina, des del segle XV fins al segle XX.
La segona secció aborda les lectures, referències i aspectes socioculturals que es reflecteixen en la seva obra, explorant temàtiques centrades en diverses identitats femenines. La tercera part es focalitza en ‘La dona forta’, l’obra més emblemàtica de Beneyto, que examina temes d’emancipació femenina en una societat en canvi constant.
Per rematar, la quarta secció destaca l’importància de la seva trajectòria literària i les contribucions clau que ha realitzat a les nostres lletres. L’exposició posa en relleu com, malgrat reconeixements, l’obra de Beneyto ha estat sovint silenciada pel temps, un fet que cal revertir.
Amb aquesta exposició, la Biblioteca Històrica no només reafirma el seu compromís amb la difusió del patrimoni bibliogràfic valencià, sinó que també busca impulsar i enfortir la figura de les dones en la literatura. Entre les obres exposades es poden veure més de quinze textos que representen la importància de la literatura escrita per dones valencianes des del segle XV fins a principis del XX.
