Un gol del nigerià Tani Oluwaseyi a huit minuts del final ha donat al Vila-real un triomf per 2-1 i ha prolongat la seua excel·lent ratxa com a local davant un Mallorca que va competir amb orde en la primera part, però es va anar apagant després del descans.
Durant molts minuts, el conjunt castellonenc va estar emmanillat pel bon plantejament tàctic del rival. El bloc bermellón va tancar línies, va limitar els espais interiors i va obligar als locals a circular per fora, reduint al mínim les opcions clares de rematada i el ritme d’arribada.
El partit va canviar després de l’intermedi. El Vila-real va fer un pas avant, va accelerar la circulació i va estirar el camp per a obrir clivelles en l’entramat defensiu. La insistència va anar espentant al Mallorca cap a la seua àrea i debilitant la seua eixida, la qual cosa va fer més difícil sostindre el pla amb el qual havia aconseguit contindre en el primer acte.
Canvis decisius de Marcelino
Amb els relleus, Marcelino García va trobar la fórmula per a desarmar al seu rival. Cames fresques i més mobilitat entre línies van desajustar marques i van generar passadissos que abans no existien, traduint-se en més centres, segones jugades i presència en camp contrari.
En eixe context van arribar les millors ocasions locals i, en el tram final, l’acció que va decidir. Oluwaseyi va aparéixer en l’àrea per a firmar el punt a huit del final i decantar un marcador que havia estat equilibrat. El 2-1 va reflectir l’ocorregut després del descans: un Vila-real més vertical i dominant enfront d’un Mallorca progressivament replegat.
El triomf reforça sensacions i afig un altre capítol a una ratxa a casa que s’ha convertit en un valor segur. El Mallorca, que havia plantat cara d’inici, va marxar sense premi i amb la frustració de veure com se li escapava el punt després de contindre durant bona part de la trobada.
