L’Elx ha certificat el seu ascens directe a la Primera Divisió espanyola amb una destacada victòria 0-4 en el camp de l’Esportiu de La Corunya. Este triomf representa el fermall final a una temporada marcada per la gran fortalesa de l’equip com a local i una millora significativa en el seu rendiment fora de casa.
Durant gran part de la campanya, l’Elx va mostrar una solidesa imponent en el seu estadi, acumulant fins a quinze victòries que li van permetre mantindre’s entre els primers llocs de la classificació malgrat dificultats inicials en partits de visitant. Esta consistència local va ser clau per a superar les adversitats de l’inici del torneig, on va encadenar dos derrotes consecutives davant Osca i Albacete que van generar incertesa.
De menys a més
L’equip dirigit per Eder Sarabia va aconseguir una ratxa impressionant d’onze victòries consecutives a casa que van compensar les complicacions en els desplaçaments. La millora en l’efectivitat fora del seu estadi, reflectida en triomfs a Còrdova (1-2), Cadis (0-1) i Burgos (0-1), va ajudar a consolidar la seua posició en els llocs d’ascens i lideratge.
El estil del joc
L’Elx, conegut pel seu estil de joc alegre i ofensiu, ha aconseguit a més ser la defensa menys golejada de la competició. Això es deu a un domini aclaparador de la possessió i a un sòlid eix defensiu encapçalat pel porter Dituro i els centrals Pedro Bigas i David Affengruber, qui ha sigut una de les revelacions del curs.
Amplitud ofensiva
Al llarg del torneig, dènou jugadors diferents van marcar almenys una miqueta, demostrant una amplitud en les opcions ofensives. Fins i tot la lesió d’una peça clau com l’extrem Yago de Santiago no va afectar la capacitat de l’equip per a mantindre la qualitat en atac i una notable fortalesa defensiva.
Reaccions i consistència
Encara que l’equip va experimentar una fase amb dubtes després d’una forta derrota a Saragossa (3-0) i algunes derrotes intermitents al novembre, va saber reaccionar amb un tram de deu jornades sense perdre i golejades memorables davant Oviedo (4-0) i Racing de Santander (3-0).
Moment d’incertesa i recuperació
Arribant al final del campionat, l’Elx va viure moments d’incertesa a causa de derrotes consecutives al maig contra Llevant i Huesca, la qual cosa va posar en risc el seu ascens en perdre la possibilitat de dependre exclusivament dels seus resultats. No obstant això, va mantindre el componiment i va recuperar el seu lloc en les dues últimes jornades, aconseguint retornar per la porta gran a la Primera Divisió.
Este ascens reforça la idea que la combinació entre fortalesa local i efectivitat en els partits a domicili és fonamental per a aconseguir objectius ambiciosos en el futbol professional, i l’Elx és un clar exemple d’això esta temporada.
