Un equip d’investigadors internacionals ha dut a terme un estudi que desmentix la creença popular que la intel·ligència artificial, i en particular els bots com ChatGPT, puguen causar una addicció comparable a la de substàncies com les drogues o al joc.
Els científics, entre ells Víctor Ciudad-Fernández de la Universitat de València, Cora von Hammerstein de la Paris Cité University i Joël Billieux de la Université de Lausanne, van analitzar els estudis existents sobre la suposada addicció a estes ferramentes d’IA. Van detectar un patró preocupant: moltes investigacions utilitzen les mateixes escales i criteris que s’apliquen per a addiccions químiques, com l’alcoholisme o la dependència a la cocaïna.
Una comparació errònia
Segons els experts, emprar conceptes com a ‘tolerància‘ o ‘síndrome d’abstinència‘ per a diagnosticar una addicció a bots és tan inapropiat com diagnosticar addicció a ballar amb els criteris de l’heroïna. Estos termes clínics no reflectixen un problema real relacionat amb l’ús de bots.
Absència de mal clínic greu
L’estudi revela que no hi ha evidència que l’ús freqüent de ChatGPT cause mal clínicament significatiu, com a deterioració funcional greu o conseqüències negatives importants en la vida dels usuaris. Per contra, s’observa que les persones recorren a estos bots per curiositat, per a aprendre o com a estratègies d’afrontament davant diverses situacions.
Riscos d’etiquetar prematurament
Els investigadors advertixen que titllar d’addictiu l’ús d’estes tecnologies pot implicar efectes negatius importants, incloent-hi l’estigmatització dels qui les utilitzen i la generació de tractaments i regulacions innecessàries i sense fonament científic.
Una invitació a canviar la perspectiva
En lloc de patologizar l’ús de la intel·ligència artificial, l’estudi insta a analitzar quan i per què l’ús de bots pot tornar-se problemàtic. La clau està a fomentar un ús conscient i regulat, evitant discursos alarmistes que manquen de base científica.
Este treball ha sigut publicat en la revista Addictive Behaviors i respon a un recent alarmisme mediàtic sobre l’addicció a la intel·ligència artificial que, segons els autors, no està sustentat en proves sòlides.
