El reconegut escriptor valencià Manuel Vicent va manifestar recentment a Santander que en l’actualitat no existix novel·la que puga rivalitzar amb la intensitat i cruesa d’un telenotícies. Segons Vicent, la realitat que es presenta hui és tan brutal que supera qualsevol ficció literària.
Reflexions sobre les guerres modernes
Vicent va reflexionar sobre com les guerres modernes es desencadenen a partir de circumstàncies aparentment insignificants, una realitat que va descriure com a aterridora. Durant la seua participació en un curs sobre la seua obra en la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), va destacar el perill que representen les decisions de líders mundials, fent al·lusió a l’amenaça nuclear: Està en mà de Trump i Putin que, si decidixen accionar el botó equivocat, podrien acabar amb la humanitat
.
Primera visita a la UIMP
L’escriptor va recordar la seua primera visita a la UIMP en 1972, època en la qual vivia Espanya sota dictadura, i com eixes experiències a Santander li van deixar una profunda impressió gràcies a la bellesa de les seues valls i la històrica Cova de Altamira. Malgrat les circumstàncies polítiques, Vicent va valorar que sempre va haver-hi espai per a la llibertat de pensament durant aquells cursos d’estiu.
La llibertat de pensament i expressió
Va destacar que la conquesta de la llibertat d’expressió és un procés complicat, però la llibertat de pensament és un dret bàsic que ningú pot arrabassar, i que es vivia en l’esmentada universitat des de llavors.
Inicis i trajectòria literària
Quant a la seua trajectòria literària, Vicent va explicar que va començar la seua carrera amb novel·les, però que prompte es va veure atret pel periodisme. Després de guanyar el premi Alfaguara, el llavors redactor cap del diari Madrid li va sol·licitar un article, la qual cosa va marcar l’inici de la seua passió periodística. El seu primer treball periodístic rellevant va ser un article sobre António d’Oliveira Salazar, que va rebre un càlid acolliment.
Periodisme com a mitjà viu
L’autor va afirmar que el periodisme li permet interactuar amb una audiència viva i dinàmica, a diferència de les novel·les que després de publicades romanen estàtiques. Els articles estan vius i requerixen continuar escrivint constantment. La gent compra el periòdic, el llig i l’utilitza, per exemple, per a embolicar peix, però el missatge roman, va afegir.
La tradició del periodisme i la literatura
Finalment, Vicent va resumir que gran part de la seua obra està plasmada en els periòdics, una pràctica molt arrelada en la cultura espanyola que seguix la tradició de grans figures del segle XX com José Ortega y Gasset, els qui també van plasmar les seues idees en publicacions periòdiques. Esta relació entre periodisme i literatura és un dels pilars que l’escriptor ha explorat al llarg de la seua carrera.
Conclusió de Manuel Vicent
Manuel Vicent conclou que la literatura i el periodisme, encara que distints, són mitjans essencials per a reflexionar sobre la realitat actual i mantindre viva la llibertat de pensament i expressió.
