Un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València ha desenrotllat un videojoc anomenat ‘emoWELL‘ que té com a objectiu millorar la gestió emocional en jóvens universitaris entre 18 i 25 anys.
Este videojoc planteja un viatge amb tren amb parades simbòliques on els jugadors enfronten desafiaments emocionals habituals en esta etapa vital. A través d’una narrativa immersiva i activitats interactives, els participants aprenen a identificar, comprendre i manejar les seues emocions de manera més saludable i efectiva, aconseguint major acceptació i control sobre els seus sentiments.
L’estudi i els resultats
L’equip liderat per José Antonio Gil Gómez i Inmaculada Montoya Castella va realitzar un estudi amb 114 estudiants universitaris dividits en dos grups: un que va utilitzar ‘emoWELL‘ i un altre que no. Els resultats van mostrar que els qui van jugar van millorar la seua atenció a les emocions i van disminuir l’ús d’estratègies poc efectives com la repressió emocional.
A més, la millora en la regulació emocional va tindre un impacte positiu en el benestar general dels participants, facilitant l’autoacceptació i la gestió de les demandes de l’entorn. L’experiència va ser valorada de forma molt positiva per la majoria dels usuaris, els qui van destacar el contingut didàctic i l’accessibilitat del joc.
Recomanacions per a l’àmbit universitari
Els investigadors recomanen ‘emoWELL‘ com a ferramenta preventiva i de suport psicoeducatiu en l’àmbit universitari, per a complementar programes de benestar emocional. Encara que no reemplaça la intervenció professional, pot integrar-se com a complement en uns certs tractaments.
Innovació i contribució
Esta innovació representa un avanç pioner en l’ús de videojocs per a la promoció del benestar emocional en jóvens adults, contribuint a la salut mental i al desenrotllament personal durant l’etapa universitària.
Publicació i col·laboració
L’estudi ha sigut publicat en la revista científica Frontiers in Psychology i va comptar amb la participació d’investigadores com Saray Velert-Jiménez, Selene Valero-Moreno i Marián Pérez-Marín, sumant evidències sobre l’eficàcia d’esta ferramenta.
