El Vila-real visita Londres per a obrir la fase de grups de la Lliga de Campions amb un repte tan clar com exigent: trencar dos dècades sense guanyar en sòl anglés. L’únic triomf groc allí es remunta al 24 d’agost de 2005, quan va doblegar a l’Everton per 1-2 en la prèvia de la màxima competició, amb gols de Lucho Figueroa i Josico. Des de llavors, l’equip castellonenc no ha trobat la fórmula: acumula sis derrotes i tres empats en nou desplaçaments, amb tretze punts en contra i només dos a favor, una dada que reflectix el difícil que li ha resultat generar i convertir ocasions en visites d’alt nivell.
Balanç del Vila-real a Anglaterra
Les últimes parades a les illes expliquen la magnitud del desafiament. En les semifinals de l’edició 2021-2022, el Liverpool va imposar la seua jerarquia en Anfield (2-0). En eixa mateixa temporada, ja en la fase de grups, el Manchester United va remuntar el gol inicial de Paco Alcàsser per a imposar-se 2-1, una mostra de com xicotets detalls en camps de màxima exigència canvien el signe d’un partit. En 2020-2021, el Vila-real va sostindre l’empat sense gols en el Emirates davant l’Arsenal en la volta de semifinals de la Lliga d’Europa, un resultat de supervivència en un context de pressió que, no obstant això, no s’ha repetit amb freqüència. Abans, en la 2015-2016, el Liverpool va véncer 3-0 en una altra semifinal continental, evidenciant que els escenaris anglesos solen castigar la mínima concessió. El rastre més llunyà afig més obstacles: derrotes davant l’Arsenal per 3-0 en els quarts de 2008-09 i per 1-0 en les semifinals de 2005-2006, a més del 2-1 encaixat davant el Manchester City en la fase de grups de 2011-2012. Els seus dos empats restants a Anglaterra van arribar enfront del Manchester United, els dos 0-0, en les liguillas de 2005-06 i 2008-09.
Tottenham davant rivals espanyols
El rival també arriba amb la seua pròpia estadística: el Tottenham només ha sigut capaç d’imposar-se una vegada a un conjunt espanyol com a local en els seus últims set enfrontaments. Eixa victòria, 3-1 al Reial Madrid al novembre de 2017 en la lliguilla de la Lliga de Campions, va posar fi a una ratxa de cinc partits sense guanyar entre 1982 i 2011. En eixe període, els equips espanyols van firmar tres triomfs i dos empats, amb un balanç favorable de 7-4 en gols. El Reial Madrid va véncer per 0-1 en dos ocasions, en quarts de la Copa de la UEFA en 1985 i en quarts de la Lliga de Campions en 2011; el Getafe també va guanyar 1-2 en la fase de grups de la Lliga d’Europa en 2007. Barcelona i Sevilla van rescatar sengles igualades, 1-1 en les semifinals de la Recopa de 1982 i 2-2 en els quarts de la Lliga d’Europa de 2007. L’última visita d’un club espanyol va ser en 2018, quan el Barcelona es va imposar 2-4 en la lliguilla de la primera fase.
Amb estos antecedents, el dol es presenta com un pols entre inèrcies oposades: la dificultat històrica del Vila-real per a puntuar a Anglaterra i la tendència dels equips espanyols a competir bé en el feu spur. Per al conjunt groc, començar sumant fora no sols alleujaria el pes de l’estadística; també marcaria el to del grup des de la primera jornada, on cada punt lluny de casa cotitza alt i pot resultar decisiu més avant.
