L’alcalde d’Elx, Pablo Ruz, va anunciar que presentarà una denúncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades contra el PSPV local per haver fet pública l’adreça del seu domicili. A més, va avançar que interposarà una querella contra la regidora socialista Patricia Macià, a qui atribuïx la divulgació de la ubicació de la seua vivenda durant una roda de premsa sobre la seua llicència d’obres.
Ruz va emmarcar el pas legal en la protecció de la seua intimitat i la de la seua família. Considera que l’ocorregut és d’extrema gravetat i va advertir que, si la seua casa patix algun tipus d’agressió, farà responsable al partit socialista local i a l’edil. Al seu juí, s’ha travessat una línia que no hauria de traspassar-se en la vida pública, pel risc que implica identificar un domicili concret.
De la llicència a la denúncia
L’origen de la controvèrsia està en la compareixença de Macià, que va denunciar el que qualifica com a tramitació expressa de la llicència d’obres de l’alcalde: es va resoldre en 70 dies enfront dels sis o huit mesos que, segons l’oposició, afronten altres veïns. En eixe context, i en respondre a una pregunta d’un periodista, l’edil va situar públicament la ubicació exacta de l’immoble, la qual cosa va desplaçar el focus del debat des dels terminis administratius cap a l’exposició d’una dada personal.
Eixe gir va incrementar la visibilitat de la vivenda del regidor més enllà de la discussió tècnica sobre urbanisme i transparència. Per a l’alcalde, difondre la direcció obri la porta a situacions indesitjades en el seu entorn privat i eleva el risc d’assenyalament. D’ací ve que pretenga que un organisme independent delimite responsabilitats i determine si es van vulnerar obligacions de protecció de dades.
La denúncia davant l’AEPD busca que s’investigue si la revelació d’un domicili, informació considerada personal, infringix la normativa de privacitat. D’iniciar-se actuacions, l’organisme podria requerir informació i aclariments a les parts implicades. En paral·lel, la querella anunciada per Ruz traslladaria el conflicte a l’àmbit judicial, on es valoraria la possible responsabilitat individual de la regidora esmentada.
Privacitat enfront de control polític
El cas reflectix la tensió entre dos plans: el dret a la intimitat i la seguretat d’un càrrec públic, i el control polític sobre la gestió municipal. L’oposició centra les seues crítiques en els terminis de tramitació de la llicència i en un suposat tracte de favor per part de l’equip de govern, format per PP i Vox. L’alcalde, per part seua, defén que l’escrutini no pot emparar la publicació de dades que identifiquen la seua llar.
Ruz va recordar a més etapes en les quals càrrecs públics vivien sota amenaces per a subratllar que no s’ha de normalitzar l’exposició de direccions particulars. Amb eixe argument, insistix que s’ha produït un depassament de límits que afecta la seua seguretat i a la de la seua família.
L’episodi obri un nou front polític a Elx. En els pròxims passos, Ruz ha dit que formalitzarà la denúncia davant l’AEPD i la querella. Si l’organisme regulador inicia un expedient, tant l’ajuntament com el grup socialista haurien d’aportar documentació i justificar la seua actuació. Mentres, el debat per la llicència d’obres de l’alcalde seguirà en el centre del pols polític local, condicionat per la controvèrsia sobre la difusió del seu domicili.
