Aena preveu elevar la seua inversió fins a 12.888 milions d’euros en el període 2027-2031 per a modernitzar i ampliar la xarxa d’aeroports a Espanya. La xifra més que triplica el programat en 2022-2026 i es presenta com la major injecció de capital de les últimes dècades en estes infraestructures, en un context de demanda a l’alça i successius rècords de trànsit.
Del total, 9.991 milions s’emmarquen com a inversions regulades que Aena aspira a incorporar al Document de Regulació Aeroportuària (DAURA III) i que es costegen via taxes. La resta correspon a actuacions no regulades vinculades a l’activitat comercial. La distinció és rellevant: el regulat fixa el marc inversor i tarifari del quinquenni, mentres que el no regulat permet impulsar iniciatives complementàries que reforcen els ingressos i l’experiència del viatger.
El gestor aeroportuari justifica el salt inversor per la pressió de la demanda. La xarxa preveu encadenar un nou màxim anual i superar els 320 milions de passatgers, amb especial tensió en els grans hubs de Madrid i Barcelona i en els aeroports turístics, pròxims a la seua capacitat teòrica. En estes places es requerix una nova ona de projectes per a assegurar capacitat i fluïdesa operativa en els pròxims anys.
Prioritats i sostenibilitat
El pla pivota sobre tres eixos: atendre l’increment de trànsit, millorar l’experiència de l’usuari i avançar en sostenibilitat ambiental. Per a este últim objectiu es reserven 1.500 milions, amb la meta d’aconseguir zero emissions netes en 2030, vint anys abans del compromís global del sector. L’orientació d’estes actuacions apunta a reduir petjada de carboni i consum energètic, i a desplegar solucions més eficients en les instal·lacions, amb impacte directe en costos, compliment normatiu i percepció del passatger.
La millora de l’experiència es traduirà en processos més àgils i entorns més còmodes, recolzats en modernització d’instal·lacions i servicis. En termes operatius, un augment de capacitat i una gestió més eficient permeten absorbir pics de demanda, retallar colls de botella i donar major resiliència a la xarxa davant incidències.
Un cas singular és Madrid-Barajas, on la inversió total prevista frega els 4.000 milions. Algunes actuacions ja estan en marxa i les més significatives es desplegaran en 2027-2031, amb continuïtat en cicles posteriors. L’execució per fases és habitual en obres d’esta escala per a compatibilitzar els treballs amb l’operativa diària sense minvar la qualitat del servici.
Calendari i procés d’aprovació
La proposta per al DAURA III inicia ara la seua tramitació: es presentarà a les comunitats autònomes en els comités de coordinació aeroportuària, continuarà amb consultes a les aerolínies i serà remesa a la Direcció General d’Aviació Civil i a la CNMC. El Ministeri de Transports avaluarà les aportacions i elevarà el text al Consell de Ministres per a la seua aprovació definitiva.
L’objectiu és completar el procés en un any, de manera que el pròxim curs el Govern prenga la decisió sobre esta guia d’infraestructura per al transport aeri. Comptar amb el DAURA III a temps donaria certitud reguladora a Aena, aerolínies i territoris, i facilitaria que els projectes crítics arranquen alineats amb l’inici del quinquenni.
Durant la presentació es va subratllar la translació del transport aeri a l’economia real: estimacions manejades apunten al fet que un augment del 10% en connectivitat elevaria el PIB per càpita un 0,5%; que cada mil passatgers generen una ocupació directa; i que un 1% més de vols impulsa els intercanvis comercials un 0,7%. En paral·lel, es va reivindicar el model de gestió mixt públic-privat d’Aena, amb l’Estat com a accionista del 51%, i el seu lideratge mundial per trànsit de passatgers i capitalització, al costat de tarifes competitives i resultats sòlids que recolzen esta nova etapa inversora.