Per al president del Consell General de Col·legis Mèdics i d’Unió Professional, Tomás Cobo, el model de sanitat universal, pública i gratuïta és el pilar de la justícia social i ha de ser protegit de manera activa. En l’obertura del VIII Congrés de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, va defendre que la seua sostenibilitat passa per un finançament suficient vinculat al PIB i per reforçar als professionals.
Finançament i professionals en el centre
Va sostindre que la sanitat pública depén dels recursos i dels qui la fan possible; si no s’optimitza el sistema de manera conjunta entre professionals i administracions, augmentarà la deriva dels qui tenen major poder adquisitiu cap a l’atenció privada. Eixe desplaçament obriria una bretxa d’accés i consolidaria desigualtats, amb el risc de quedar-nos amb una sanitat pública pobra per als pobres.
Eixe advertiment, va explicar, es recolza en fets quotidians: sense inversió estable en plantilles, equipament i organització, les consultes se saturen, creixen les demores i es ressent la continuïtat assistencial. Reforçar equips, temps d’atenció i formació és, al seu juí, tan important com el pressupost global, perquè la qualitat percebuda pel pacient depén de la capacitat de resposta del sistema.
El congrés en el Col·legi de Metges d’Alacant abordarà, a més, debats de fons com l’ELA, les pseudoteràpies i la gestió d’emergències sanitàries, assumptes que posen a prova el marc jurídic i la resposta clínica. Per a Cobo, la discussió sobre el dret a la salut s’articula precisament en estos escenaris, on l’evidència científica, l’ètica professional i l’organització del sistema han d’anar de bracet.
Col·laboració amb la privada i paper de la política
Cobo va defendre que no cal demonitzar la sanitat privada i que la seua col·laboració és útil per a sostindre el model, sempre amb regles clares i visió de conjunt. En la seua opinió, una cooperació ben orientada pot aportar flexibilitat i capacitat de resposta en moments d’alta demanda, sense substituir la responsabilitat nuclear del sistema públic.
També va subratllar que la política és decisiva: els responsables públics han d’orientar els pressupostos cap al que realment cal reforçar. La planificació, va subratllar, exigix prioritzar l’atenció primària, l’hospitalària i els servicis transversals segons necessitats objectives, i fer-ho amb estabilitat per a evitar vaivens que penalitzen a pacients i plantilles.
Un punt central de la seua intervenció va ser la precarietat que suporta la professió mèdica. Més de la mitat dels facultatius, va afirmar, encadenen contractes temporals o inestables, la qual cosa erosiona expectatives de futur i dificulta la formació continuada. Eixa situació genera insatisfacció i descoratjament, i acaba traslladant-se a la relació clínica i a la qualitat de l’atenció.
Per a Cobo, escoltar a tots els professionals sanitaris i oferir-los condicions dignes és una condició de possibilitat del propi sistema. En cas contrari, va advertir, el model de sanitat universal, pública i gratuïta corre el risc de degradar-se fins a parer un recurs de beneficència, lluny de la seua vocació de garantia efectiva de drets.
Tanca amb una crida a protegir el model amb acords amplis, finançament suficient i mesures que retornen confiança als professionals i seguretat als pacients. Blindar-ho hui, va concloure, és la via per a preservar la cohesió social demà.
