El deute del conjunt de les administracions públiques es va mantindre en el 103,4% del PIB en el segon trimestre, el mateix nivell que en el primer i 1,8 punts menys que un any abans. Malgrat la millora del ràtio, el saldo va escalar a un màxim històric de 1,69 bilions d’euros. Este aparent contrast s’explica perquè el creixement del PIB compensa part de l’augment nominal: encara que el deute en euros puja, el seu pes relatiu sobre l’economia no ho fa.
El Banc d’Espanya detalla que l’Administració central va aconseguir un rècord de 1,548 bilions, el 94,7% del PIB, confirmant que el gruix de l’endeutament es concentra en este nivell. Les comunitats autònomes van sumar 342.805 milions (21% del PIB) i les corporacions locals 23.338 milions (1,4%). El deute de les administracions de la Seguretat Social va romandre pràcticament estable en 126.178 milions, el 7,7% del PIB. El repartiment dibuixa una estructura en la qual la major part del palanquejament residix en l’Estat, mentres que territoris i ajuntaments mantenen pesos més delimitats.
Comunitats: la Comunitat Valenciana lidera en percentatge
La Comunitat Valenciana es manté com l’autonomia més endeutada en termes relatius, amb un deute del 39,9% del seu PIB regional a tancament del trimestre. Després d’ella apareixen Múrcia (30,2%), Catalunya (29,5%) i Castella-la Manxa (28,5%). En l’extrem oposat, Navarra (10%), País Basc (11,2%) i Canàries (11,4%) presenten els menors nivells. Estes diferències reflectixen la distinta grandària econòmica i l’històric de dèficits i de finançament de cada territori, la qual cosa condiciona el seu marge d’inversió i la càrrega financera anual.
Si es mira el volum absolut, Catalunya encapçala amb 90.700 milions, seguida de la Comunitat Valenciana amb 60.696 milions i Andalusia amb 41.442 milions. Entre les quals menys deute acumulen figuren La Rioja (1.872 milions), Navarra (2.736 milions), Cantàbria (3.334 milions) i Astúries (4.159 milions). El contrast entre percentatges i quantitats mostra que el pes del deute depén tant de la grandària de l’economia regional com de la seua evolució recent.
Grans ciutats: Madrid concentra el major volum
Els tretze ajuntaments amb més de 300.000 habitants van mantindre el seu endeutament conjunt en 5.495 milions en el segon trimestre. Madrid lidera amb 2.110 milions, 168 més que en el trimestre previ. Li seguixen Barcelona amb 1.375 milions, huit menys, i Zaragoza amb 540 milions, 16 menys. Estes variacions trimestrals solen respondre al calendari d’amortitzacions i a noves operacions per a finançar inversions o reforçar tresoreria.
Van augmentar el seu deute Sevilla, fins a 270 milions; Palma, fins a 260 milions; i Bilbao, fins a 40 milions. La van reduir Màlaga (270 milions), Murcia (248), Córdoba (162), Valladolid (144) i València (127). En tots els casos es tracta de saldos a tancament de trimestre, per la qual cosa els canvis reflectixen l’execució del pressupost i les decisions de finançament de cada consistori, a més de la grandària i necessitats de servici de cada ciutat.
