El deute públic d’Espanya es va situar en el 103,4% del PIB en el segon trimestre, el mateix nivell que en el primer i 1,8 punts menys que fa un any. Malgrat la lleugera millora de la ràtio, el volum total va aconseguir un màxim històric de 1,69 bilions d’euros. La combinació de ràtio estable i rècord nominal s’explica per l’avanç del PIB: l’economia creix en termes nominals al mateix temps que el deute continua augmentant en euros.
Per subsectors, l’Administració central va marcar també un màxim amb 1,548 bilions d’euros, equivalents al 94,7% del PIB. El deute de les comunitats autònomes va ascendir a 342.805 milions (21% del PIB) i la de les corporacions locals a 23.338 milions (1,4%). En les administracions de la Seguretat Social es va mantindre pràcticament sense canvis, en 126.178 milions (7,7% del PIB). Estes dades mostren que el gruix de l’endeutament es concentra en l’Estat, mentres que ajuntaments i diputacions representen una fracció molt menor; l’estabilitat de la Seguretat Social apunta a un trimestre sense variacions rellevants en la seua necessitat de finançament.
Mapa regional del deute
La Comunitat Valenciana continua com la més endeutada en termes relatius, amb un 39,9% del seu PIB regional. A continuació se situen Múrcia (30,2%), Catalunya (29,5%) i Castella-la Manxa (28,5%). Ràtios elevats impliquen major càrrega financera en relació amb la grandària de l’economia regional i condicionen el marge per a noves inversions o gasto.
En l’extrem oposat, Navarra presenta el menor endeutament (10% del seu PIB), seguida del País Basc (11,2%) i Canàries (11,4%). La distància entre territoris reflectix realitats econòmiques i pressupostàries distintes i es traduïx en esforços fiscals diferenciats.
Si es comparen imports, Catalunya encapçala el volum de deute amb 90.700 milions, per davant de la Comunitat Valenciana (60.696 milions) i Andalusia (41.442 milions). Entre les comunitats amb menor quantia figuren La Rioja (1.872 milions), Navarra (2.736 milions), Cantàbria (3.334 milions) i Astúries (4.159 milions). Que una comunitat lidere en volum no significa necessàriament que la seua ràtio siga la més alta: economies més grans tendixen a acumular més deute en euros encara que el seu pes relatiu sobre el PIB siga distint.
Grans ciutats i el seu endeutament
Els tretze ajuntaments amb més de 300.000 habitants van mantindre el seu endeutament en 5.495 milions en el trimestre. Madrid es va situar al capdavant amb 2.110 milions, 168 més que en el trimestre previ, la qual cosa suposa prop de dos quintes parts del total de les grans ciutats. Li van seguir Barcelona amb 1.375 milions, huit menys que en el trimestre anterior, i Zaragoza amb 540 milions, 16 menys. Estes variacions reflectixen ajustos ordinaris en la gestió financera municipal d’un trimestre a un altre.
Entre la resta, van elevar el seu deute Sevilla (270 milions), Palma (260) i Bilbao (40), mentres la van reduir Màlaga (270), Murcia (248), Córdoba (162), Valladolid (144) i València (127). En conjunt, l’endeutament del grup a penes va variar, la qual cosa suggerix estabilitat agregada malgrat els moviments individuals.
La fotografia que deixa el segon trimestre és la d’una ràtio de deute una mica menor que fa un any i un volum nominal en màxims. L’evolució futura del pes del deute dependrà de com avance el PIB respecte al ritme d’endeutament en els pròxims trimestres.
