Huit de cada deu col·legis concertats cobren una quota base a les famílies i, en quasi set de cada deu, eixa aportació no és voluntària. La troballa procedix del desé estudi de l’Associació de Col·legis Privats Independents (CICAE), que torna a situar en el centre del debat el cost real de l’escolarització sostinguda amb fons públics i els seus efectes sobre l’equitat.
La investigació es va basar en 338 visites simulades de famílies que sol·liciten plaça per a xiquets de 3 anys en el pròxim curs. Es van abastar huit comunitats autònomes i, segons els resultats, a Catalunya, País Basc i Comunitat de Madrid tots els centres analitzats apliquen estes quotes. L’estudi també constata un dèficit d’informació durant el procés d’admissió: un de cada quatre centres que cobra una quota bàsica no entrega fulles de preus ni documentació econòmica.
Les quantitats mostren gran disparitat territorial. Catalunya torna a registrar la quota màxima, amb 1.100 euros mensuals per alumne en un centre de Barcelona, i més de la mitat dels seus col·legis supera els 246 euros al mes. En la Comunitat Valenciana la quota màxima trobada ascendix a 450 euros mensuals. A Madrid es detecta un màxim de 277 euros al mes, amb una mitjana de 135 euros mensuals; a més, en el 66% dels col·legis visitats en eixa comunitat s’abonen més de 1.500 euros a l’any només per la quota base.
El País Basc presenta el 100% de centres amb quota educativa, i algunes cooperatives afigen aportacions complementàries que superen els 800 euros anuals. Si se sumen altres servicis, la factura mitjana per curs aconseguix entre 1.300 euros a Madrid i 2.200 a Catalunya, amb pics que arriben a 5.700 i 11.000 euros anuals, respectivament. Per a moltes famílies, estes xifres condicionen l’elecció de centre i la permanència de l’alumnat al llarg de les etapes.
Pressió a les famílies i falta de transparència
El caràcter no voluntari de bona part de les aportacions es traduïx, segons l’estudi, en pressions quan els tutors manifesten la seua intenció de no pagar. La investigació arreplega casos d’exclusió: un 11% dels xiquets patix algun tipus d’apartament si no s’abona la quota, percentatge que s’eleva al 29% en els centres visitats de la Comunitat de Madrid. Esta realitat xoca amb el principi de gratuïtat de l’ensenyança concertada i reforça la percepció que la informació econòmica que reben les famílies és incompleta o confusa.
L’entitat autora de l’informe sosté que molts centres qualifiquen les quantitats com a conceptes educatius, la qual cosa, al seu juí, vulnera la gratuïtat i fomenta la segregació escolar. En la pràctica, presentar estes quotes com a educatives o complementàries desplaça el cost a la llar i filtra la demanda per capacitat de pagament, un efecte que el propi estudi identifica quan compara mitjanes i màxims entre territoris.
Diferències per titularitat i polèmica dels fons
L’anàlisi també distingix per titularitat. Els centres de propietat mercantil cobren els imports més alts, amb una quota mitjana de 114 euros al mes, enfront dels gestionats per institucions i congregacions religioses, que fan una mitjana de 74 euros mensuals. Esta bretxa afig un factor més a la desigualtat, en combinar preu d’accés amb projectes educatius similars sota el mateix paraigua de finançament públic.
CICAE qualifica de competència deslleial determinades pràctiques i posa com a exemple la venda en la Comunitat de Madrid de huit col·legis concertats per 200 milions d’euros a fons d’inversió. Al seu entendre, l’entrada de capital financer en la xarxa sostinguda amb fons públics i la falta de reacció de les administracions agreugen el problema: augmenta la pressió per ingressos recurrents, s’enfosquix l’estructura de costos i es difumina el control sobre la condició de gratuïtat. L’informe, en la seua desena edició, conclou que estes dinàmiques es mantenen curs rere curs i reobrin el debat sobre el paper de la concertada i la necessitat de major supervisió.
