El 83% dels col·legis concertats cobra quotes base a les famílies i, en el 69% dels casos detectats, eixes aportacions no són voluntàries. Són conclusions del desé estudi de l’Associació de Col·legis Privats Independents (CICAE), que torna a posar el focus en la tensió entre el caràcter gratuït de l’ensenyança finançada amb fons públics i la pràctica d’exigir pagaments periòdics en etapes obligatòries.
L’informe es va elaborar a partir de 338 visites simulades de famílies que demanaven informació per a escolaritzar a xiquets de 3 anys en el pròxim curs. Les visites es van realitzar en centres de huit comunitats autònomes: Comunitat Valenciana, País Basc, Catalunya, Galícia, Aragó, Madrid, Múrcia i Andalusia. Este mètode permet observar quina informació reben realment les famílies en primera línia i com es presenten les quotes durant el procés d’admissió.
CICAE assenyala que a Catalunya, País Basc i la Comunitat de Madrid tots els centres visitats cobren una quota base. L’entitat subratlla, a més, que eixes quantitats es plantegen en molts casos com a obligatòries, la qual cosa, de facto, condiciona l’accés i pot dissuadir a famílies amb menys recursos. La pràctica xoca amb el principi de gratuïtat, segons l’informe, i afig un factor de segregació escolar.
Diferències per comunitats
L’estudi detalla fortes diferències territorials i d’imports. A Catalunya torna a registrar-se la quota màxima: 1.100 euros al mes per alumne en el Col·legi Sant Paul’s (Barcelona), i més de la mitat dels seus centres cobren quotes superiors a 246 euros mensuals. En la Comunitat Valenciana, la quota màxima registrada ascendix a 450 euros al mes. A Madrid, la quota base màxima aconseguix 277 euros mensuals, amb una mitjana de 135 euros al mes, i en el 66% dels col·legis visitats se superen els 1.500 euros anuals solo en concepte de quota base. Al País Basc, tots els col·legis analitzats cobren quota educativa i algunes cooperatives afigen aportacions complementàries que sobrepassen els 800 euros a l’any.
A estes quotes se sumen servicis complementaris com a menjador, activitats o transport. Amb tot, el cost mig anual d’estudiar en un concertat se situa, segons l’informe, entre 1.300 euros per curs a Madrid i 2.200 a Catalunya, amb pics que arriben a 5.700 euros a l’any a Madrid i a 11.000 a Catalunya. La combinació de quota base i extres dibuixa un escenari en el qual la factura final per a les famílies pot variar molt segons el centre i la comunitat.
Falta de transparència i pressió a les famílies
La directora de l’estudi, Amparo Núñez, denúncia un dèficit informatiu i descriu pressions quan les famílies expressen la seua intenció de no pagar. L’informe arreplega que un 11% dels xiquets experimenta algun tipus d’exclusió si les seues famílies no abonen la quota, percentatge que s’eleva al 29% dels centres visitats en la Comunitat de Madrid. La directora general de CICAE, Elena Cid, afig que un de cada quatre col·legis que cobra una quota bàsica educativa no entrega cap document de preus ni full informatiu durant el procés d’informació, la qual cosa dificulta comparar opcions i decidir amb transparència.
L’entitat afirma que molts col·legis cobren quotes obligatòries sota conceptes educatius, la qual cosa vulneraria la gratuïtat i fomentaria la segregació escolar. En la seua anàlisi, també apunta a la inacció de les administracions davant l’entrada de fons d’inversió en centres sostinguts amb diners públics. Com a exemple, denúncia la venda en la Comunitat de Madrid de huit col·legis concertats per 200 milions d’euros a fons d’inversió, operació que, al seu juí, reflectix un canvi de model i planteja interrogants sobre el destí dels recursos i l’orientació pedagògica.
L’informe distingix a més per titularitat: els centres de propietat mercantil són els que apliquen imports més elevats, amb una quota mitjana de 114 euros al mes, enfront dels gestionats per institucions i congregacions religioses, amb 74 euros mensuals de mitjana. Esta diferència, unida a la falta d’informació clara en alguns processos d’admissió, dibuixa un terreny desigual per a les famílies que busquen plaça i reforça la percepció de competència deslleial en el sector, segons CICAE.
En conjunt, els resultats reaviven el debat sobre com garantir que l’ensenyança concertada complisca els principis de gratuïtat i equitat. L’estudi suggerix que major transparència, informació obligatòria sobre preus i supervisió efectiva de les quotes serien passos necessaris per a evitar que el pagament es convertisca en una barrera d’accés.
