Per primera vegada s’ha reconstruït de manera contínua la vida del jaciment de La Alcudia, lloc on es va trobar la Dama d’Elx. Després de quasi una dècada d’excavacions sistemàtiques, l’equip del projecte Domus-La Alcudia ha establit una seqüència material que recorre més de dos mil·lennis, des de la Ilici ibèrica del segle IV a. C. fins a la contemporaneïtat. El resultat substituïx els relats fragmentaris per una història recolzada en evidències estratigràfiques, capaç d’explicar com i per què va canviar l’assentament al llarg del temps.
La investigació, coordinada per la Universitat d’Alacant amb suport municipal, es va centrar en un sector inexplorat del nord-est del jaciment, entre dos grans vivendes romanes. L’objectiu no va anar només excavar, sinó entendre l’orde dels esdeveniments urbans i socials que van donar forma a la ciutat.
Una metodologia que llig la història al revés
L’equip va optar per descendir capa a capa des dels nivells contemporanis fins als ibèrics, una estratègia que permet comprovar com cada fase reconfigura l’anterior. Esta lectura inversa aclarix quines estructures romanen, quins es reaprofiten i quins es destruïxen, i ajuda a desmuntar la idea de ciutats superposades sense connexió. En el seu lloc, emergix una narració coherent on cada estrat aporta un paisatge distint del mateix lloc: agrícola, urbà, fortificat o artesanal, segons el moment històric.
Els nivells més antics es daten en el segle IV a. C., amb murs d’argila i estructures domèstiques en línia amb altres troballes de l’enclavament. A partir de la segona mitat del segle III a. C. es produïx un salt qualitatiu amb la construcció d’un complex fortificat en una de les cotes més altes. El sòcol de maçoneria, l’alçat de toves reforçat amb bigues verticals i l’aparició d’una moneda hispà-cartaginesa enquadren este episodi en plena Segona Guerra Púnica. Tot això apunta a una ciutadella o arx que reforça el protagonisme militar i urbà de Ilici en el sud-est peninsular, lluny de la imatge d’assentament secundari.
Revaloració del període tardorromano
Un dels girs més rellevants és el pes del període tardorromano. Enfront de la idea que la fundació colonial d’època de César i Augusto va deixar la petjada més visible, les restes més consistents en l’àrea excavada pertanyen als segles IV i V d. C. En eixe temps es documenta una trama urbana completa, amb carrers, edificis i servicis que perviuen fins a època visigoda, la qual cosa indica continuïtat i adaptació de la ciutat al nou context polític.
L’obertura d’un encreuament entre card i decumanos va permetre mesurar les pomes, de 11,8 per 5,9 metres, i reconéixer un sistema hidràulic que proveïa i sanejava mitjançant canonades de plom i cloaques subterrànies. També es van identificar tabernae —botigues, tallers i magatzems— actives fins a època visigoda. No es tracta de murs aïllats, sinó d’un teixit urbà recognoscible que permet imaginar el trànsit pels seus carrers i l’activitat econòmica quotidiana, canviant la imatge prèvia de Ilici.
La seqüència no s’interromp amb la caiguda de l’Imperi. El registre mostra la transformació de l’espai en un paisatge agrícola andalusí, amb cases, sitges, bancals i séquies que aprofiten i reorganitzen el terreny heretat. En l’Edat Moderna, La Alcudia va funcionar com a pedrera i després com a camp de cultiu, fins que l’interés arqueològic va recuperar el valor de les seues estructures. Esta continuïtat d’usos explica la capacitat del lloc per a reinventar-se sense perdre la seua centralitat en el territori.
El projecte no es limita a excavar. En paral·lel es desenrotlla un programa de museïtzació i posada en valor amb delimitació d’espais, panells, reconstruccions visuals i material didàctic, de manera que els visitants puguen comprendre la seqüència descoberta i la seua rellevància històrica.
Encara que el treball de camp en este sector ha conclòs, la investigació continua amb el reestudi del front nord-oriental, la contextualització de restes visibles i la reinterpretació de les domus pròximes a la llum de les noves dades. Els pròxims passos afinaran la cronologia i ajudaran a explicar amb major precisió l’evolució urbana de La Alcudia.