El Partit Popular de la Comunitat Valenciana, a través del seu secretari general, Juanfran Pérez Llorca, ha exigit la dimissió de Ximo Puig com a ambaixador d’Espanya davant l’OCDE. La petició arriba després de la decisió d’un jutjat d’obrir juí oral al seu germà, Francis Puig, per presumptes irregularitats en el cobrament de subvencions públiques.
Segons el dirigent popular, el germà de Puig serà jutjat per una causa que compara amb el cas Nóos. Sosté que s’haurien utilitzat factures falses per a intentar obtindre ajudes que no corresponien i afig com a greuge que eixes subvencions procedien d’una administració presidida per Ximo Puig. Amb eixe argument, el PP reclama responsabilitats polítiques immediates, al marge del desenrotllament judicial, i critica l’absència de disculpes per part del PSOE.
El moviment del PP es produïx en un moment en què l’obertura de juí oral situa el cas en l’avantsala de l’enjudiciament. Este pas no prejutja el resultat, però incrementa la pressió política sobre l’entorn de Puig. En paral·lel, el PP subratlla que s’ha de ser molt exigent contra la corrupció i qualifica l’assumpte d’escàndol de grans dimensions, reclamant explicacions i que no s’intente, en les seues paraules, escórrer l’embalum.
Exigència de dimissió i acusacions
La dimissió que demana el PP afectaria la representació d’Espanya davant l’OCDE, un organisme internacional on l’ambaixador actua com a enllaç polític i tècnic amb la resta de països. De prosperar, suposaria el relleu en un lloc diplomàtic de rellevància econòmica i fiscal. Per al PP, més enllà de les eventuals responsabilitats penals, la dimensió política i ètica del cas exigix una resposta immediata de Puig.
Pérez Llorca emmarca esta exigència en un retret més ampli al PSOE. Afirma que no hi ha hagut assumpció de responsabilitats i va arribar a parlar d’un suposat ‘ADN de corrupció’ en el socialisme valencià, assenyalant a més el cas que afecta l’exministre José Luis Ábalos com a part d’eixe context. L’estratègia popular busca ampliar el focus per a presentar l’episodi de les subvencions com a símptoma d’un problema major.
Rèpliques de PSOE, Compromís i Vox
El PSPV-PSOE respon amb un argument central: durant els huit anys de governs de Ximo Puig, cap persona de l’Administració autonòmica ha sigut asseguda en la banqueta per un cas de possible corrupció. Els socialistes contrapuntean amb el balanç dels vint anys de governs del PP en la Generalitat, recordant condemnes a consellers pel cas Gürtel i a dos expresidents, José Luis Olivas i Eduardo Zaplana, en altres causes. Amb això, reivindiquen una diferència d’estàndards i resultats en matèria d’integritat pública.
Per part seua, Compromís subratlla que es tracta d’un procediment per presumptes irregularitats comeses per un empresari i recalca que no consta cap irregularitat administrativa del Consell del Botànic ni encausats de l’anterior administració. La coalició demana claredat absoluta per a buidar dubtes, aportar tota la documentació necessària i evitar que la disputa política tape les responsabilitats que, si és el cas, determine la justícia.
Vox endurix el discurs en qualificar el de Francis Puig com un cas més de la corrupció del PSOE. Afig que, al seu juí, a la corrupció de la família del president del Govern se suma la de la família de Ximo Puig, i arriba a afirmar que no el sorprendria que José Luis Ábalos acabara a la presó ‘ara i per molt de temps’. Són manifestacions que busquen elevar la temperatura política entorn d’este procediment i vincular-lo a una suposada trama més àmplia.
Amb este encreuament d’acusacions, el cas s’aferma com un front de desgast en Les Corts i en l’arena estatal. A curt termini, els temps els marcarà la justícia amb la celebració del juí, mentres que en el pla polític la pilota queda en la teulada del mateix Ximo Puig i del Govern, que hauran de decidir si mantindre el càrrec diplomàtic o promoure un relleu. Tot això es desenrotlla sota la presumpció d’innocència i a l’espera d’una resolució judicial que determine si les sospites es confirmen o queden descartades.
