València Basket rep este dimarts en el Roig Arena al Reial Madrid en la desena jornada de l’Eurolliga després de dos derrotes seguides, en Kaunas i Granada, en les quals no va poder desplegar el seu joc ofensiu habitual. En els dos xocs va firmar les seues dos anotacions més baixes de la temporada, un avís que obliga a reajustar prioritats per a tornar a produir amb fluïdesa.
Identitat ofensiva com a prioritat
Els rivals van frenar el ritme amb faltes tàctiques que van tallar la transició i van alternar defenses en zona que van alterar la rutina del tir de tres. A Lituània, l’equip va intentar 11 triples menys que la seua mitjana en la competició; a Granada va mantindre el volum, però va caure al 33% d’encert, lluny del 40% que venia acreditant. Recuperar la circulació de pilota, generar avantatges des del bloqueig directe i trobar tirs alliberats des de les cantonades apareixen com a claus per a restablir el pla.
El primer objectiu passa per tornar a córrer quan hi haja rebot i controlar les possessions en estàtic quan el rival pare el joc, minimitzant pèrdues i castigant els desajustaments de la zona amb paciència. El suport del Roig Arena afig energia per a sostindre percentatges i ritme, un factor que pot inclinar un partit igualat si l’equip reafirma la seua identitat des de l’inici.
Un rival en ratxa i noves amenaces
El Reial Madrid arriba reforçat després de dos victòries seguides en l’Eurolliga, un clar 84-58 davant el Fenerbahce i un 92-101 al Palau Blaugrana, a més d’una treballada victòria de lliga en la pista del Joventut (75-80). Eixe impuls competitiu, sota la direcció de Sergio Scariolo, exigirà màxima atenció en cada possessió.
L’ala-pivot canadenc Trey Lyles ha sigut la referència ofensiva de l’equip madrileny en els últims dos partits i es perfila com una de les principals ocupacions defensives per a València Basket. A més, el pivot ucraïnés Alex Len s’ha estrenat com a substitut de Bruno Fernando i aporta duresa prop del cércol, un perfil que obliga a tancar el rebot i protegir la pintura per a evitar segones opcions.
Els dos equips arriben amb el mateix balanç de 5-4, el mateix que compartixen altres quatre conjunts en l’Eurolliga. Un triomf permetria a València Basket avançar al Reial Madrid i guanyar marge en una zona molt comprimida de la taula, a més de tallar la inèrcia positiva del seu rival.
El dol tindrà el precedent de la final de la Supercopa, resolta amb un 94-98 per a València Basket. En aquella trobada, l’empenyiment final de Sergio De Larrea i Kameron Taylor va inclinar el desenllaç cap al costat taronja, un precedent recent que reforça la convicció que ja han demostrat com competir i tancar un partit davant este rival.
Pedro Martínez tornarà a comptar, en principi, amb els quinze jugadors de la seua plantilla, per la qual cosa haurà de realitzar tres descartes. A Granada van descansar Isaac Nogués, Kameron Taylor i Braxton Key; en Kaunas ho van fer Brancou Badio, Xabi López-Arostegui i Yankuba Avenc, que en la lliga va disputar els seus primers minuts oficials del curs després d’una doble lesió muscular. L’amplitud de la rotació oferix alternatives per a ajustar aparellaments i marcar el to físic que requerix un xoc d’este nivell.
