La Comunitat Valenciana es manté com la més endeutada amb el 40,5% del PIB

La Comunitat Valenciana es va mantindre en el tercer trimestre com l’autonomia més endeutada en relació a la seua economia: el passiu equival al 40,5% del seu PIB. En termes absoluts concentra 62.424 milions d’euros, la segona xifra més alta del mapa autonòmic, només per darrere de Catalunya, amb 89.069 milions. Esta diferència entre percentatge i volum reflectix que la grandària del PIB condiciona el pes relatiu del deute.

Rècord de deute i ràtio a la baixa

Segons les dades del Banc d’Espanya, el deute públic del conjunt de les Administracions va aconseguir un màxim d’1.709.330 milions en el tercer trimestre, 18.408 milions més que en el segon i 73.599 més que un any abans. Malgrat el rècord nominal, el creixement econòmic ha permés que la ràtio sobre el PIB haja caigut al 103,2%, dos dècimes menys que en el trimestre previ i un punt per davall de fa un any.

L’explicació és directa: si el PIB avança més ràpid que l’endeutament, el quocient deute/PIB disminuïx, encara que l’import puge. Este ajust alleuja lleugerament la fotografia macro, però no evita que el nivell absolut continue marcant nous màxims.

Per subsectors, l’Administració central acumulava a tancament del trimestre 1,57 bilions de deute, un 94,8% del PIB, després de sumar 23.021 milions respecte al període anterior. En sentit contrari, les comunitats autònomes van reduir el seu passiu en 4.001 milions, fins a 338.804 milions, el 20,4% del PIB, i les corporacions locals van retallar 861 milions, fins a 22.477 milions, el 1,4% del PIB. La Seguretat Social també va baixar lleument, en 5 milions, fins a 126.173 milions, un 7,6% del PIB. Este comportament desigual suggerix que l’augment de l’endeutament es va concentrar en l’Administració central, mentres l’àmbit territorial va contindre les seues xifres.

Mapa autonòmic del deute

En termes relatius, la Comunitat Valenciana va liderar amb el 40,5% del seu PIB, seguida per Múrcia (30,2%), Castella-la Manxa (28,5%), Catalunya (28,4%) i Extremadura (19,1%). En l’extrem oposat, Navarra (9,9%), Canàries (10,8%), Madrid (11,5%) i País Basc (11,8%) van presentar els menors ràtios.

En valors nominals, els majors deutes es van registrar a Catalunya (89.069 milions), Comunitat Valenciana (62.424 milions), Andalusia (40.452 milions) i Madrid (37.829 milions). La comparació mostra que els rànquings canvien segons es mire percentatge o volum: territoris amb un PIB més alt poden suportar xifres inflades amb ràtios més moderats, com ocorre a Madrid.

Encara que les comunitats van reduir deute en el trimestre, la posició relativa a penes va variar: la Comunitat Valenciana va continuar com l’autonomia més exposada per ràtio. Un major pes del deute sobre el PIB tendix a estrényer el marge fiscal, en augmentar l’esforç en interessos i amortitzacions, i pot condicionar la capacitat d’inversió i de reacció davant xocs.

En l’àmbit municipal, entre les tretze ciutats de més de 300.000 habitants, Madrid va mantindre el major deute amb 2.106 milions, seguida de Barcelona amb 1.365 milions i Zaragoza amb 523 milions, la qual cosa confirma que les grans capitals concentren els majors imports en termes absoluts.

Últimes notícies

Tres de cada quatre xiquets valencians tenen alguna alteració visual

Un 72,8 % dels xiquets i adolescents de la Comunitat Valenciana tenen alguna alteració visual diagnosticada, sobretot miopia, segons el Baròmetre de la Salut Visual 2025 del COOCV. Els experts alerten que la primera revisió arriba massa tard, cap als 10 anys de mitjana.

Gourlay defensa la seua gestió al València, demana temps i rebutja dimitir

El CEO de futbol del València, Ron Gourlay, ha defensat la seua tasca i el mercat de fitxatges, ha descartat dimitir i ha assegurat que el club no necessita un director esportiu. També ha reivindicat el projecte del Nou Mestalla com a clau per al futur econòmic de l'entitat.

Més ajudes als pobles afectats pels incendis de Tírig i Sogorb

El Govern valencià ha ampliat fins als 17,9 milions les ajudes urgents pels danys dels incendis de la Vall d’Uixó, Tírig i Sogorb, que arribaran també a set municipis de Castelló i València. El Consell estudia plans específics de recuperació i reforestació per a totes les zones afectades este estiu, inclosa El Saler.

València revisarà els tallafocs de la Devesa després de l’incendi d’El Saler

L’Ajuntament de València ha acordat revisar els tallafocs i la gestió forestal de la Devesa després de l’incendi d’El Saler, i preparar un pla tècnic de reforestació per a recuperar la zona afectada.

El Valencia CF es conjura per reaccionar i dona plena confiança a Corberán

El conseller delegat de futbol del Valencia CF, Ron Gourlay, ha ratificat la seua confiança total en Carlos Corberán malgrat l’inici de Lliga i ha fixat com a meta de la temporada avançar i millorar els resultats de l’últim curs.

Pérez Llorca acusa Sánchez de arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acusat el Govern d'Espanya d'arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta i ha retret a Pedro Sánchez que, segons ell, 'li sobren relats i li falten fets'. Les declaracions s'han produït a València durant l'inici de curs del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana.

Alicant tornarà a confiar en Espadero i Gómez per a les fogueres oficials de 2027

Les maquetes de Pedro Espadero i Sergio Gómez han sigut triades com a foguera oficial adulta i infantil dAlicant per a 2027, en la seua vintena i catorzena plantà davant lAjuntament.

Barrachina evita pronunciar-se sobre si un avís Es-Alert abans hauria salvat vides el 29-O

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, admet que no sap si un Es-Alert més prompte el 29 d’octubre de 2024 hauria evitat morts per la dana i remeta el debat als tècnics, en línia amb la defensa de Carlos Mazón en la causa oberta a Catarroja.