La Reial Societat es va imposar 1-2 al Eldense i es va classificar per als octaus de la Copa del Rei gràcies a un gol de Pablo Marín en l’última acció del partit. El triomf va arribar malgrat un joc espés i al fet que el relleu en la banqueta no es va traduir en millors sensacions. El Eldense, conjunt de Primera RFEF que acumulava una bona ratxa recent, va portar al límit a l’equip donostiarra i va fregar la pròrroga.
Un final d’infart
Sucic va obrir el marcador en el 79 en aprofitar un error de la saga local, quan el xoc semblava encaminar-se a un desenllaç curt a vegades. L’alegria va durar poc: el Eldense va empatar res més traure de centre amb un derechazo a l’esquadra de Nacho Quintana, que va caçar una pilota solta després d’un tir de Jesús Clemente estavellat en la creuera. Amb el 1-1 i l’estadi espentant, la pròrroga guanyava pes fins que Pablo Marín, que havia entrat des de la banqueta, va batre a Pablo València en el 95 i va desactivar l’impuls del conjunt alacantí.
La posada en escena ja havia avisat d’un partit incòmode. En l’estrena de Jon Ansotegi al capdavant de la banqueta, la Real va apostar per un onze recognoscible per a minimitzar sobresalts, però el Eldense va eixir intens i es va plantar en camp contrari. Boston Billups va firmar el primer avís amb un tret perillós que va marcar el to: pressió alta, ritme i poques concessions locals. A la Real li va costar trobar superioritats i, quan les va trobar, li va faltar últim passe.
Les primeres ocasions clares visitants es van produir a la vora del descans. Gonçalo Guedes va provar des de fora de l’àrea i va obligar a intervindre a Pablo València. Després, Zakharyan, amb tot a favor després d’una bona acció de Kubo, va rematar desviat. Brais Méndez va afegir un altre intent que va fer lluir-se de nou al portera. El 0-0 a l’intermedi va reflectir una Real sense ullal i un Eldense sòlid en el seu pla.
La segona part va mantindre el guió: més voluntat que precisió en els realistes i un Eldense que va alimentar el somni de la sorpresa amb orde i fe. Ansotegi va moure la banqueta buscant energia i claredat, i va trobar impacte amb Sucic i, sobretot, amb Pablo Marín. El desenllaç va premiar la pegada en els últims metres de la Real, encara que el joc va deixar dubtes que es van arrossegar fins al xiulet final. La classificació, això sí, va quedar assegurada en el Nou Pepico Amat davant 3.392 espectadors, després d’una eliminatòria de setzens que va exigir al màxim al conjunt guipuscoà.
