En els últims mesos, el discurs polític valencià s’ha anat omplint de sigles, tecnicismes i topònims que diuen més del que aparenten. Cada paraula convoca un episodi, una emoció i una lectura política compartida, i ha acabat per funcionar com un mapa de referències que estructura la conversa pública.
Llocs que condensen etapes
Botànic ja no remitent sol a un jardí: resumix el pacte d’esquerres firmat a la Universitat de València que va fer president a Ximo Puig, huit anys de govern progressista amb Mónica Oltra i el tancament de dos dècades de governs ininterromputs del PP. Nomenar-lo estalvia explicacions i situa al lector en una etapa concreta de la vida política valenciana.
En l’extrem oposat del relat, Ventorro ha passat de ser un restaurant de València a convertir-se en una referència inevitable al dia de la DANA, quan Carlos Mazón va menjar allí. La menció s’ha instal·lat en el discurs no sols valencià, també nacional, com una ombra que acompanya al nom del dirigent. El lloc actua com a drecera narrativa per a parlar de responsabilitat política en situacions d’emergència.
Eixa substitució del lloc per la institució o per l’acció és una metonímia habitual: Ferraz espera, Gènova impulsa o La Moncloa ordena. A eixa llista s’ha sumat El Ventorro, convertit en subjecte de frases que condemnen i estigmatitzen. A més, el dolorós episodi de la DANA ha posat en el mapa a l’Horta Sud com a zona zero, i topònims com Paiporta i Catarroja, les preses de Forata i Buseo, el llit del Magre i el barranc de Poio, o Turís i Chiva, s’han fixat en la memòria pública, associats a imatges que formen ja part de la història recent d’Espanya. Eixa cartografia aporta urgència i emoció al debat i ha redefinit les coordenades del relat polític.
Sigles, tutejaments i nous noms propis
Durant 149 dies, i després de les riuades que van assolar bona part de la província de València, va romandre actiu a l’Eliana el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), un lloc de comandament constituït la vesprada del 29-O pel qual van passar posteriorment els reis d’Espanya, el president del Govern i bona part del Consell de Ministres. Amb la judicialització de la gestió de l’emergència, l’ocorregut en aquella primera reunió seguix sota la lupa de la Justícia i el terme s’ha integrat en el relat dels fets.
També ho ha fet És-Alert, el sistema d’alerta pública per a emergències greus, al costat de les sigles CCE (Centre de Coordinació d’Emergències) i SGISE, la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d’Emergències, els bombers forestals de les quals van ser enviats a vigilar els llits el 29-O. I en la crònica judicial apareixen diàriament les actuacions i diligències d’ordenació (Dior) de la instructora de la DANA des del seu jutjat de Catarroja, que detallen avanços substanciosos en la investigació. Estes sigles permeten comprimir procediments, temps i responsabilitats, i han passat a ser part del vocabulari ciutadà.
El compendi es completa amb hipocorístics que normalitzen la proximitat: Juanfran i Nando, per Juan Francisco Pérez Llorca i Fernando Pastor, i Papi Robles, portaveu de Compromís a València. Els últims mesos de Mazón com president han alterat a més el to habitual, especialment en Les Corts i en la seua compareixença davant la comissió d’investigació del Congrés. Joan Baldoví, síndic de Compromís, va optar per tutejar i interpel·lar de la forma més plana, gest al qual es va sumar el síndic socialista, José Muñoz. De llavors queden intervencions que van calar per la seua duresa, com esta: ‘Quina classe de president eres, que et diuen que Utiel està sota les aigües i que està inundat i que l’UME està desplegada i et quedes prenent les postres?’. El tutejament subratlla la retraga directe i ha reforçat el to combatiu del debat.
En paral·lel, la política valenciana ha enllaçat identitat local i relat de poder a través de picades d’ullet quotidianes. Des que Ximo Puig va popularitzar els flaons de Morella i Carlos Mazón va elogiar el ‘grill’ de La Merenga alacantina, s’obrin pas les futures recomanacions gastronòmiques de Finestrat o Gandia que poden compartir Pérez Llorca (PP) i Diana Morant (PSPV-PSOE) com a expressió d’un municipalisme militant. Les referències culinàries creen complicitat i projecten proximitat, i el seu efecte es multiplica en xarxes i actes públics.
A eixe mapa simbòlic se suma el Roig Arena, un pavelló recentment estrenat, encara verge per a la conquesta política però de gran atractiu per la seua modernitat i pel que representa. La graderia ja s’ha posat en peus per a escoltar l’himne regional: va ocórrer el 15 de novembre i als presents no els va importar que fora el suec Jonas Isacsson, guitarrista de Roxette, qui ho interpretara. Espais així naixen carregats de potencial per a escenificar unitat, lideratge o disputa.
El resultat és un breviari actualitzat: llocs que condensen etapes, sigles que ordenen l’emergència i noms que fixen proximitat. Del Botànic al Ventorro, passant pel Pedrís i el Cecopi, el llenguatge polític valencià ha incorporat dreceres i símbols que continuaran condicionant com es compten i s’entenen els pròxims capítols.



