L’Institut Valencià d’Oncologia (IVO) complix 50 anys i marca una fita que resumix la seua transformació: va nàixer en una època d’opcions terapèutiques limitades i hui és un referent nacional i internacional en atenció oncològica integral, amb capacitat per a diagnosticar, tractar i acompanyar al pacient al llarg de tot el procés de la malaltia.
‘Hui és un hospital que no sols cura, sinó que cuida als valencians’, afirma el seu director general, Manuel Llombart, qui subratlla que l’IVO ‘manté intacta la seua filosofia: oferir sempre el millor tractament possible, adaptat a cada pacient’. El lema triat per a esta commemoració, ’50 anys en cos i ànima contra el càncer’, sintetitza el compromís dels seus professionals i l’evolució d’una institució que ha sabut adaptar-se a l’avanç científic sense perdre el seu enfocament humanista.
Mig segle d’evolució clínica i humana
L’origen de l’IVO es remunta a principis dels anys 70, quan el patòleg Antonio Llombart Rodríguez va detectar les carències assistencials del pacient oncològic. En un context de teràpies disperses i poco coordinades, va impulsar un hospital monogràfic que concentrara recursos i especialitats per a respondre amb eficàcia a la complexitat del càncer. Eixe enfocament va permetre reduir la fragmentació de l’itinerari del pacient i agilitzar decisions clíniques clau.
Un dels seus símbols és l’edifici circular, inaugurat en 1976. El seu disseny no va anar només una elecció estètica: buscava humanitzar l’experiència del pacient amb un espai ‘amable, sense arestes’. Encara que la planta redona complica la funcionalitat, el seu caràcter icònic va ajudar a rebaixar l’impacte emocional d’acudir a un centre oncològic. En 1978 la creació de la Fundació IVO va dotar a la institució de personalitat jurídica pròpia i una governança independent baix dret privat, reforçant la seua vocació social i la seua agilitat per a orientar recursos a l’atenció i la innovació.
D’aquella etapa inicial centrada en alleujar i acompanyar als qui afrontaven diagnòstics molt adversos, l’Institut ha passat a oferir tractaments que canvien pronòstics. En paraules de Llombart, ‘L’IVO va nàixer per a ajudar a bé morir als valencians i hui és un hospital que no sols cura, sinó que cuida’. El salt científic ha sigut determinant: hi ha patologies amb taxes de curació pròximes al 100%, com en mama o pròstata, i altres, com el càncer de pulmó, han passat en una dècada d’expectatives molt limitades a comptar amb llargs supervivents gràcies a la immunoteràpia i a nous fàrmacs.
Un model integral i un equip en creixement
En les seues cinc dècades l’IVO ha tractat a al voltant de 200.000 pacients i s’ha consolidat com un dels pocs centres espanyols que cobrix de manera integral el procés oncològic: programes de detecció precoç (coll uterí, mama, pròstata, pell i pulmó), confirmació diagnòstica amb tecnologia d’avantguarda i accés a totes les opcions terapèutiques disponibles. Esta continuïtat reduïx temps d’espera i evita trasllats innecessaris, aspectes que impacten directament en l’experiència i els resultats del pacient.
L’hospital compta amb radiodiagnòstic, medicina nuclear, laboratori clínic, anatomia patològica i biologia molecular. La seua anatomia patològica ha sigut digitalitzada, la qual cosa permet aplicar ferramentes d’intel·ligència artificial al diagnòstic i millorar la traçabilitat de les mostres. A més, el seu biobanc reunix prop de 200.000 mostres acreditades a nivell europeu, un recurs clau per a impulsar coneixement i personalitzar decisions terapèutiques.
En l’àmbit terapèutic disposa de tots els tractaments sistèmics finançats pel Sistema Nacional de Salut, cirurgia d’alta complexitat —inclosa la robòtica, amb dos robots i un elevat volum d’intervencions— i radioteràpia d’última generació, amb quatre acceleradors lineals i més de 3.000 processos anuals. Este volum sostingut d’activitat consolida l’experiència dels equips i facilita la incorporació de tècniques avançades.
La dimensió humana sosté el model. De les 50 persones de l’inici s’ha passat a prop de 1.000 professionals, entre personal directe i indirecte. Més enllà d’oncòlegs mèdics i radioteràpics, l’IVO funciona com un hospital general dedicat al càncer, amb cirurgians de múltiples especialitats, radiòlegs, anestesistes, infermeria, psicòlegs, fisioterapeutes i equips d’hospitalització domiciliària. La cultura interna, apunta Llombart, ‘es basa en un principi molt clar: els problemes personals es deixen a la porta’, perquè l’atenció oncològica ‘exigix sensibilitat extrema’ i cada gest pot alleujar o acréixer l’angoixa del pacient.
El futur immediat passa per una ampliació amb un nou edifici d’al voltant de 16.000 metres quadrats. Més que sumar llits —cada vegada menys necessàries per l’auge de tractaments ambulatoris, cirurgies menys invasives i l’hospitalització domiciliària—, el projecte prioritza espai per a noves tecnologies i modalitats assistencials. Esta evolució permetrà créixer en unitats de dia, planificació avançada i equipament de precisió, amb l’objectiu de continuar sent una alternativa terapèutica de primer nivell mundial per als valencians.




