El València Basket es jugarà aquest diumenge en el Roig Arena el passe a la Final Four de l’Eurolliga en el quint i últim partit de la seua eliminatòria d’habitacions davant el Panathinaikos. El conjunt valencià arriba a este dol decisiu amb el suport d’uns precedents que afavorixen clarament als equips amb factor pista, encara que amb el record recent que eixa tendència es va trencar el passat curs.
Des que en la temporada 2008-09 es va instaurar l’actual format de quarts de final al millor de cinc partits, 23 de les 67 eliminatòries que s’han disputat fins ara han necessitat una quinta trobada per a resoldre al guanyador. Esta dada reflectix que, encara que moltes sèries es tanquen abans, quan la igualtat és màxima tot queda concentrat en un només partit, la qual cosa multiplica la pressió i fa que cada detall tinga un pes decisiu.
En 21 d’eixes 23 ocasions, és a dir, en un 91% dels casos, l’equip que disposava de l’avantatge de pista es va imposar en eixe quint partit secundat pel seu pavelló. La immensa majoria dels conjunts que han arribat al xoc definitiu amb el suport de la seua afició han sabut transformar eixe entorn favorable en un triomf que els ha obert les portes de la Final Four.
Este registre convertix al factor pista en un element clau per al València Basket, que aspira a aprofitar l’empenyiment del Roig Arena per a inclinar al seu favor una sèrie que ha arribat al límit. En esta mena de dols, l’ambient, la familiaritat amb la pista i l’energia que transmet el públic solen marcar diferències en els moments crítics, quan el marge d’error es reduïx al mínim.
El precedent de 2024
No obstant això, el quadre valencià també encara este quint partit amb l’avís de l’ocorregut en la campanya 2023-24, l’única en la qual els equips visitants van aconseguir trencar en dos ocasions esta estadística. Fins llavors, quasi ningú havia aconseguit assaltar la pista del rival en una quinta trobada, però el passat curs es van produir dos excepcions que van demostrar que també és possible guanyar lluny de casa en un context de màxima exigència.
En aquella temporada, el Fenerbahce i el Olympiacos van ser els únics equips sense avantatge de pista que van aconseguir certificar la seua classificació per a la Final Four com a visitants en el quint partit. El conjunt turc, liderat per Nick Calathes, es va imposar per un ajustadísimo 79-80 en la pista de l’AS Mònaco en una trobada que es va decidir per un sol punt i que va exemplificar l’estreny que pot ser el marge entre l’èxit i l’eliminació.
Per part seua, el Olympiacos va assaltar la pista del Barcelona amb un triomf per 59-63 que li va permetre accedir a les semifinals de l’Eurolliga. Aquell resultat va confirmar que, fins i tot en pavellons tradicionalment difícils, un equip sòlid i amb experiència pot sobreposar-se a la pressió ambiental si gestiona millor els moments clau del xoc.
La història dels quints partits en l’Eurolliga va començar en la temporada 2008-09 amb l’eliminatòria entre el Barcelona i el Baskonia. En eixa ocasió, el conjunt català va aprofitar la seua condició de local per a fer-se fort al Palau Blaugrana i tancar la sèrie amb un 3-2 al seu favor, inaugurant una tendència que, amb el pas dels anys, ha consolidat el pes del factor pista en estes sèries llargues.
Les últimes eliminatòries que es van decidir en una quinta trobada van arribar en el passat exercici 24-25, quan el Panathinaikos es va imposar a l’Efes i el Mònaco va fer el propi amb el Barcelona, les dos per un marcador global de 3-2. Estos antecedents subratllen que els quints partits solen estar reservats per a xocs molt igualats i que el desenllaç es defineix moltes vegades en els instants finals, amb una gran càrrega emocional per a jugadors i aficionats.
De les 23 eliminatòries que han necessitat un quint dol fins ara, només set van començar amb un 2-0 a favor de l’equip amb avantatge de pista i van veure com el rival aconseguia igualar la sèrie. En eixos casos, la dinàmica canvia per complet: el conjunt que semblava tindre l’eliminatòria encarrilada es veu obligat a reaccionar i l’aspirant sense factor pista guanya confiança en encadenar triomfs que li retornen al pols per la classificació.
La reacció del València Basket
El València Basket ja forma part d’este reduït grup en haver igualat un 2-0 advers, una fita que només havia aconseguit abans el Reial Madrid en la campanya 2022-23. Llavors, el conjunt blanc va deixar escapar davant el Partizan els dos primers partits en la seua pista, però va reaccionar amb dos victòries a Belgrad, va forçar el quint i va acabar guanyant la sèrie. Eixe precedent il·lustra el valor que té no rendir-se malgrat un inici molt desfavorable.
En el cas del València, la remuntada fins al quint partit reforça moralment a l’equip, que ha demostrat capacitat per a reposar-se a la pressió i competir lluny de casa. Després de perdre les dos primeres trobades i veure’s obligat a reaccionar, el conjunt valencià ha aconseguit retornar la sèrie al Roig Arena, on ara tractarà de culminar el treball i fer un pas històric en l’Eurolliga.
Experiència prèvia en quarts
El club taronja ja sap el que és disputar un quint partit en els quarts de final de la màxima competició continental. En la campanya 2010-11, en la qual va viure la seua primera i fins ara única presència en esta ronda, el València Basket va forçar el xoc de desempat davant el Reial Madrid. No obstant això, en aquella ocasió va caure per 71-65 i es va quedar a les portes de la Final Four, una experiència que va deixar la sensació d’haver estat molt prop de l’objectiu.
Eixa vivència prèvia afig un punt més de motivació a l’actual dol davant el Panathinaikos. L’equip arriba a este quint partit amb la memòria d’aquella oportunitat perduda, però també amb la convicció que ara torna a tindre l’ocasió de trencar el seu sostre en l’Eurolliga. El context històric dels quints partits, la força del Roig Arena i la capacitat ja demostrada per a alçar-se d’un 2-0 en contra convertixen este xoc en una de les cites més rellevants en la trajectòria europea recent del València Basket.
