El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es declara Bé d’Interés Cultural de caràcter immaterial la tradició de la música popular valenciana representada per les Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana.
Amb esta decisió, el Consell busca protegir i preservar unes agrupacions musicals profundament arrelades en la cultura valenciana i presents en pràcticament tot el territori autonòmic. La declaració es recolza en la consideració que estes formacions són una expressió representativa de la identitat col·lectiva i de la vida festiva de nombrosos municipis, on la seua presència és habitual al llarg de l’any.
Mesures de protecció i salvaguarda
La nova declaració com BIC es concretarà en diferents accions de protecció, promoció i estudi. Entre elles figuren tasques d’identificació, descripció, investigació i documentació d’esta manifestació cultural, que hauran de realitzar-se amb criteris científics per a garantir un coneixement rigorós sobre el seu origen, evolució i situació actual.
A més, es preveu incorporar els testimoniatges disponibles a suports materials que asseguren la seua conservació en el temps. Això inclou la recopilació de materials sonors, audiovisuals, escrits i gràfics que permeten documentar tant el repertori com les formes d’organització i participació social d’estes agrupacions, amb l’objectiu de transmetre els seus valors a les generacions futures.
Esta tradició musical s’integra en el conjunt d’activitats, coneixements, pràctiques i usos considerats com una de les expressions més valuoses de la cultura tradicional valenciana, tal com arreplega la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. En este marc legal, la declaració BIC immaterial suposa un reconeixement formal que reforça les mesures de salvaguarda i atorga una protecció específica enfront de possibles riscos de desaparició o pèrdua de rellevància social.
La Comunitat Valenciana concentra el major nombre d’orquestres i rondalles d’este tipus a Espanya. La seua presència s’estén per gran part del territori i està lligada a celebracions culturals de tota mena, des de festes patronals fins a actes cívics i trobades musicals, amb una intensa activitat formativa en escoles i associacions musicals locals. Esta implantació continuada convertix a les orquestres i rondalles en un exemple destacat de continuïtat històrica i d’arrelament cultural.
Origen i evolució
El seu origen se situa en el costum popular de rondar i amenitzar les festes al llarg de l’any, una pràctica que va donar lloc a les primigènies rondalles. Des d’estes formacions informals, integrades per músics aficionats que recorrien carrers i places, es va anar consolidant una tradició musical que ha sabut adaptar-se a nous contextos sense perdre el seu caràcter comunitari.
A partir de 1995, amb la creació de la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana, part d’estos conjunts van adoptar la denominació d’Orquestres de Pols i Pua quan el nombre d’integrants i la sonoritat aconseguien un marcat caràcter orquestral. Les formacions de menor grandària van mantindre la denominació tradicional de rondalla i, en molts casos, es van vincular de manera estable a l’acompanyament de cors i grups de ball, reforçant així la connexió entre música, dansa i tradició festiva.
Instruments i diversitat sonora
Les orquestres de pols i pua empren principalment instruments de corda pinçada com la bandurria, el llaüt, la mandolina, la guitarra o el contrabaix. Les rondalles, per part seua, solen incorporar a més el guitarró i altres instruments com la flauta, el violí o el trombó. Esta diversitat instrumental mostra la riquesa sonora i la capacitat d’evolució d’una tradició que es manté viva i en constant adaptació a noves generacions de músics i públics.
Implantació territorial i entitats
En la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua s’integren actualment 74 agrupacions de les províncies d’Alacant, València i Castelló. A estes se sumen altres grups acompanyats per rondalles que formen part de la Federació de Folklore i de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana, la qual cosa amplia l’impacte cultural d’esta pràctica musical en el conjunt del territori.
Funció social i relleu generacional
Estes formacions exercixen una funció essencial com a element de cohesió social i dinamització cultural en els seus municipis. A través d’assajos, concerts i participació en actes festius, generen vincles entre els seus integrants i la població, oferixen un servici cultural i educatiu i reforcen el sentiment de pertinença col·lectiva. Este paper actiu afavorix el relleu generacional, anima a la participació de jóvens i majors i assegura la transmissió, promoció i continuïtat de la tradició musical de pols i pua.
Des de les pròpies entitats s’impulsen també projectes d’investigació i documentació sobre la música popular valenciana vinculada a estes orquestres i rondalles. Estos treballs abasten àmbits com l’arxivística, la història local i l’evolució de les agrupacions, i es coordinen amb l’Institut Valencià de Cultura. La nova declaració com Bé d’Interés Cultural reforça este esforç i el situa com una ferramenta clau per a la salvaguarda d’este patrimoni immaterial.
