El Ministeri d’Indústria i Turisme declara els Moros i Cristians d’Elda Festa d’Interés Turístic Internacional
El Ministeri d’Indústria i Turisme ha declarat els Moros i Cristians d’Elda com a Festa d’Interés Turístic Internacional en reconeixement a la seua llarga trajectòria històrica, la seua continuïtat en el temps, el seu fort arrelament a la ciutat i la seua projecció com un dels principals atractius turístics de la Comunitat Valenciana.
La resolució, firmada per la Secretaria d’Estat de Turisme, atorga a estes celebracions un dels màxims distintius oficials en matèria turística. La distinció subratlla la singularitat de la festa, la diversitat dels seus actes i el paper protagonista de la ciutadania d’Elda, que any rere any s’implica en l’organització i participació, omplint els carrers de públic local i visitant.
Amb este reconeixement, els Moros i Cristians d’Elda passen a formar part del selecte grup de Festes d’Interés Turístic Internacional de la Comunitat Valenciana, on ja figuren altres celebracions emblemàtiques. A nivell estatal, se sumen al llistat de grans esdeveniments festius que es consideren un referent per la seua capacitat per a atraure turisme, la seua organització consolidada i la seua contribució a la imatge cultural del país.
Origen, història i organització de les festes
Elda ha consolidat els seus Moros i Cristians com un dels esdeveniments festius més destacats de la Comunitat Valenciana. Els seus orígens es remunten al segle XIX, quan van sorgir com a evolució d’antigues milícies locals que rendien honors al patró mitjançant salves d’arcabusseria. Aquelles primeres escenificacions, vinculades a la devoció religiosa i a la defensa simbòlica de la ciutat, van ser el germen de les actuals comparses i desfilades.
Després de desaparéixer a la fi d’eixe segle, les celebracions van ressorgir amb força en 1944. Des de llavors han viscut un creixement constant fins a convertir-se en una festa multitudinària i de gran rellevància social i econòmica. En l’actualitat compten amb més de 7.000 participants repartits en 9 comparses, algunes d’elles amb més de 1.000 persones en les seues files, la qual cosa mostra l’alt grau d’implicació veïnal i el pes de la festa en la vida quotidiana de la localitat.
El bàndol cristià agrupa cinc comparses: Estudiants, Cristians, Contrabandistes, Pirates i Zíngars. Enfront d’elles se situa el bàndol moro, amb quatre comparses: Marroquins, Realistes, Musulmans i Hosts del Cadi. Esta estructura afavorix una organització detallada dels actes i una identitat pròpia per a cada grup, amb vestimentes, música i formes de participació diferenciades. A més, més de la mitat de les persones que integren les comparses són dones, la qual cosa reflectix una presència femenina molt destacada en totes les desfilades i actes centrals.
Les festes se celebren durant cinc dies entorn del primer diumenge de juny, un calendari que permet concentrar l’activitat festera i facilitar l’arribada de visitants d’altres localitats. Entre els actes més coneguts figuren l’Entrada de Bandes, on les agrupacions musicals desfilen i anuncien l’inici dels festejos, la Desfilada Infantil, en el qual participen els més xicotets, i les Entrades Mora i Cristiana, que omplin els carrers de vestits, música i coreografies acuradament preparades.
Un altre dels moments clau són les Ambaixades, representacions teatrals basades en textos del segle XIX escrits en vers, amb un marcat to èpic i declamatori. En estes escenes se simbolitza l’enfrontament entre moros i cristians, i actualment s’acompanyen de textos divulgatius sobre la història local, la qual cosa permet al públic comprendre millor el context històric i cultural que hi ha darrere de la festa.
La música festera constituïx un dels pilars fonamentals de l’esdeveniment. La ciutat acull un Certamen de Música Festera que enguany aconseguix la seua 38 edició, consolidant-se com el més longeu del seu gènere. Este concurs ha contribuït a crear i difondre noves composicions, i cada comparsa compta amb peces pròpies que s’associen a la seua identitat. Tot això conforma un patrimoni musical específic que acompanya les desfilades i actes principals, reforçant l’emoció dels participants i l’impacte visual i sonor de les celebracions.
Més enllà de la seua dimensió cultural i escènica, les Festes de Moros i Cristians d’Elda destaquen pel seu ambient obert, participatiu i acollidor. Durant estos dies, els carrers s’omplin de desfilades, revetles i els tradicionals cuartelillos, espais on festers i visitants es reunixen per a compartir hospitalitat, música i convivència. Esta mescla de tradició, espectacle i vida social reforça l’atractiu turístic d’Elda i ha sigut un dels factors tinguts en compte per a la concessió de la declaració de Festa d’Interés Turístic Internacional.
