Un total de 48 municipis de la Comunitat Valenciana compten ja amb un alcalde o alcaldessa distint al que va assumir la vara de comandament després de les eleccions locals del 28 de maig de 2023.
En tot just tres anys de legislatura, els plens municipals han viscut una intensa rotació per l’aplicació de pactes de govern, la presentació de mocions de censura, diverses dimissions, una jubilació, casos d’incompatibilitat i fins i tot una defunció.
Els pactes de govern
Quasi la mitat dels canvis en les alcaldies es deu a pactes entre partits firmats després de les eleccions de 2023. En molts d’eixos acords es va pactar un repartiment del temps de govern, amb alcaldies rotatòries que s van alternant segons avança el mandat. L’entrada en vigor d’eixes clàusules, especialment en l’equador de la legislatura, ha provocat que 22 municipis hagen canviat d’alcalde sense necessitat de crisis obertes, sinó complint el que es preveu en els acords d’investidura.
A Cocentaina (Alacant) el socialista Rubén Muñoz va prendre el relleu de Jordi Pla, de Compromís. AL Puig (València) es va produir un relleu similar: Marc Oriola, del PSPV, va substituir a Vicent Porta, de Compromís. També a Llíria (València) es va executar l’alternança pactada quan Joanma Miguel, de Compromís, va cedir la vara de comandament a Paco Gorrea, del PSPV.
El mapa de canvis es completa amb altres exemples on els pactes han suposat girs en el color polític de l’alcaldia. En Novetlé (València), després de dècades de continuïtat socialista, Anna Mateu, de Compromís, dirigix ara l’ajuntament després de 42 anys d’alcaldes del PSPV. Esta rotació il·lustra com els acords postelectorals poden alterar tradicions polítiques molt assentades fins i tot sense que medien noves eleccions.
A Massamagrell (València) el socialista Paco Gómez va arribar a l’alcaldia de manera inesperada. Estava previst que el relleu recaiguera en un candidat de Veïns, dins d’un acord treballat amb el PP, però l’absència de suport de Vox va frustrar el pla i va obrir passe a Gómez com a nou alcalde. A Massalfassar (València) la vara de comandament va passar a les mans de Higinio Yuste, de Massalfasar en Marxa, que va substituir a Robert Margaix, de Compromís. En Alfarb (València) la rotació pactada va portar a Vicent Alfonso, de Compromís, a rellevar a Raúl Mínguez, del PSPV.
A Benifairó de la Valldigna (València) l’inici de la legislatura va estar marcat pel socialista Marc Vercher, que es va estrenar com a alcalde i va cedir la vara de comandament un any després a José Luis Ferrando, del PP, donant compliment a un acord que contemplava alternança. Posteriorment, Vercher va tornar a l’alcaldia, la qual cosa exemplifica la complexitat d’alguns pactes i la successió d’etapes dins d’un mateix mandat. A Turís (València) l’independent Ismael Corell va deixar passe a Francisco Ricau, del PP, mentres que a Castelló de la Ribera (València) Óscar Noguera, de Compromís, va substituir a Horte Gómez, del PSPV.
A la província de Castelló també s’han consolidat canvis recolzats en pactes. A Oropesa, Rafael Albert, del PP, va rellevar a Araceli Moya, de Ciutadans, al capdavant de l’alcaldia. A Vilavella, Ana Belén Carratalá, també del PP, va substituir a la independent Carmen Navarro. A Cabanes, la socialista Virginia Martí va prendre el relleu de David Casanova, de Compromís, completant l’efecte dels acords firmats a l’inici del mandat.
Altres municipis que han experimentat relleu en l’alcaldia per esta via són Bellreguard, Aielo de Malferit o Marines, tots a la província de València. A més, encara hi ha pactes pendents d’executar-se, com el de La Pobla de Vallbona (València), on el 23 de maig està previst que s’elegisca a un nou alcalde de 26 anys, Jaime Ruix, de la formació Centrats a Sa Pobla, que assumirà l’alcaldia en substitució de l’actual govern del PP. Estos canvis programats mostren que la fotografia política municipal continuarà movent-se durant la resta de la legislatura.
Les mocions de censura
La segona gran causa de relleu en les alcaldies de la Comunitat Valenciana esta legislatura han sigut les mocions de censura. Fins al moment s’han registrat onze mocions aprovades, que han forçat canvis de govern en diferents municipis quan les majories que sustentaven a l’alcalde s’han trencat o han sigut reconfigurades.
La primera moció de censura que va prosperar va ser a Vilafamés (Castelló), al setembre de 2023. Es va tractar del tercer canvi de govern local que es va produir a Espanya després de les eleccions municipals d’eixe any. L’objectiu declarat va ser corregir un error en la votació de constitució de l’ajuntament. Després de la moció, el PP va eixir de l’alcaldia i Compromís va passar a ocupar el govern municipal.
En la mateixa província s’han tramitat altres mocions de censura significatives. A Vinaròs, el PSPV va abandonar l’alcaldia i el poder municipal va passar a les mans d’una alcaldessa independent, fruit del nou equilibri aconseguit en el ple. A Zucaina, la vara de comandament va canviar de signe polític en passar del PP al PSPV, reflectint el reajustament d’aliances entre els grups locals.
La major part de la resta de mocions de censura es concentren a la província de València, on diversos municipis han viscut debats intensos i reconfiguració de majories. Entre ells figuren dos localitats especialment afectades per la dana del 29 d’octubre de 2024: Requena i Chiva. A Requena, a penes set dies després de la tragèdia meteorològica, el socialista Mario Sánchez va rellevar a la popular Rocío Cortés mitjançant una moció de censura. A Chiva, el 12 de desembre de 2024, el socialista Ernesto Navarro va succeir a la popular Amparo Font, també a través d’una moció.
Les altres censures aprovades a la província de València han tingut lloc a Montserrat, on l’alcaldia va canviar del PSPV al PP; a Albaida, on el relleu va ser de Compromís al PP; a Sueca, on el PSPV va deixar el govern municipal en favor d’un alcalde independent; a Barxeta, on EU va cedir la vara de comandament al PP; a San Antonio de Benagéber, on l’alcaldia va passar de UCIN a un edil no adscrit, i a La Yesa, on el PP va perdre l’alcaldia en favor del PSPV.
Dimissions, jubilació, incompatibilitats i una defunció
Al costat dels pactes i les mocions de censura, les renúncies personals també han pesat en el relleu d’alcaldes esta legislatura. Huit municipis han vist dimitir als seus màxims responsables per motius de salut, raons personals, desgast després de molts anys en el càrrec o per assumir noves responsabilitats institucionals.
Entre estes renúncies figuren dos alcaldesses de municipis afectats per la dana. Al juny de 2025, Maribel Albalat, del PSPV, va deixar l’alcaldia de Paiporta al·legant problemes de salut. Al gener de 2026, Paqui Llopis, del PP, va renunciar a l’alcaldia de Llocnou de la Corona per motius personals, familiars i laborals, encara que continua com a regidor en la corporació. Estos casos reflectixen la càrrega que suposa la gestió local, sobretot en localitats sotmeses a situacions d’emergència o gran pressió veïnal.
També han presentat la seua dimissió altres alcaldes que portaven molts anys en primera línia municipal. Manuel Pineda, del PSPV, es va acomiadar al març de quinze anys al capdavant de l’alcaldia de Rafal (Alacant) per a incorporar-se com a subdelegat del Govern a Alacant, enllaçant així la seua experiència local amb responsabilitats en l’Administració de l’Estat. A Benifairó de les Valls (València), Toni Sanfrancisco, també del PSPV, va deixar l’alcaldia al febrer per cansament físic i mental després de 5.393 dies en el càrrec, segons va explicar en la seua carta de comiat.
A Benirredrà (València) el relleu en l’alcaldia va arribar per jubilació. La socialista Elena Blanco va decidir a l’octubre de 2024 fer coincidir la seua jubilació professional amb el final de la seua etapa al capdavant de l’ajuntament. Havia assumit la vara de comandament a mitjan anterior legislatura, després de la defunció sobtada de l’anterior alcalde, per la qual cosa la seua eixida tanca un cicle marcat per eixa pèrdua.
A estos canvis se sumen cinc cessaments d’alcaldes per incompatibilitat, que han obligat a reorganitzar governs locals per a ajustar-se a la normativa. A més, en el que va de legislatura s’ha lamentat la defunció d’un alcalde pedani dels Pobles del Nord de València. Es tracta del responsable dels Cases de Bàrcena, Mauella, Teuladella, Rafalell i Vistabella, José Manuel Gimeno Rodrigo, la mort del qual ha suposat també un relleu obligat en la representació municipal en estes entitats de població.
