La proposta de prohibir l’accés a xarxes socials als menors de 16 anys es considera apropiada per a reduir riscos, però la seua aplicació és molt complicada i ha d’anar acompanyada d’educació específica per a adolescents i famílies. Així ho sosté Santiago Escobar, catedràtic i expert en ciberseguretat de la Universitat Politècnica de València, que subratlla que existix una demanda social per a limitar l’ús en eixa franja d’edat per la seua relació amb l’assetjament digital i altres perills.
L’expert apunta que la dificultat principal residix en com verificar l’edat dels usuaris sense obrir la porta a vulneracions de privacitat ni a sistemes fàcils de burlar. Assenyala que hi ha tecnologia per a intentar-ho, però també maneres de saltar-li-ho, com ja s’ha vist en altres països. El repte, per tant, no és només normatiu: també exigix mecanismes de comprovació que funcionen de veritat i que no espenten als menors a vies opaques o comptes d’adults.
Control i educació
Escobar planteja que la futura regulació ha d’anar més enllà del veto i incloure alfabetització digital efectiva. Recomana ensenyar als adolescents a no compartir dades personals bàsiques —nom, adreça o centre d’estudis— quan se’ls sol·licite en internet, i advertix així mateix als progenitors del risc de difondre imatges dels seus fills en xarxes. Eixe aprenentatge reduïx l’exposició a contactes no desitjats i ajuda a limitar l’empremta digital que els acompanyarà durant anys.
En el pla regulador, cita l’exemple de França, que anuncia la imposició a les tecnològiques de mecanismes per a impedir l’accés de menors de 16 i la previsió de sancions si fallen. La pregunta clau és qui comprovarà que eixes empreses complixen. Sense supervisió independent, auditories i criteris clars, les multes poden quedar-se en lletra morta i els sistemes, en mers avisos sense eficàcia real.
El debat també toca el model de negoci de les plataformes. Segons Escobar, per a les tecnològiques l’accés d’adolescents permet construir perfils abans de la majoria digital: quan superen els 16 ja estan més actius i compraran més, la qual cosa definix un negoci que qualifica de ‘al·lucinant’. D’ací ve que entenga l’enuig davant anuncis de major control: estes companyies viuen de les xarxes i de les dades que s’emmagatzemen allí, i qualsevol restricció afecta a la seua base publicitària.
Escobar remarca, a més, que Europa adopta una postura molt més proteccionista i partidària de legislar, mentres que als Estats Units preval la idea de ‘tot s’embene i no passa res’. En eixe context, la combinació de regles aplicables i educació pràctica apareix com la via més realista per a reduir riscos sense perdre de vista com operen les plataformes i quins són els límits de la tecnologia.
