PLD Space firma la primera missió espacial privada espanyola amb Sateliot per a 2027

PLD Space ha firmat la primera missió espacial privada cent per cent espanyola amb Sateliot per a llançar en 2027 dos satèl·lits de telecomunicacions 5G. L’acord fixa que l’enlairament es realitzarà des del Port Espacial Europeu, a la Guaiana Francesa, i marca una fita en concentrar a Espanya la fabricació, operacions i explotació de la missió, encara que el llançament s’efectue des d’una base europea.

Les dos companyies han informat que el contracte és per al llançament, amb coets Miura 5, dels dos primers satèl·lits 5G D2D (Direct to Device) d’altes capacitats de Sateliot. Es tracta d’unitats Tritó planes d’uns 160 quilograms cada una, que seran desplegades en una òrbita baixa terrestre (LEO), una configuració adequada per als servicis mòbils i d’internet de les coses que l’empresa catalana planeja oferir.

Les empreses han destacat que és la primera missió completa per a un únic client, la qual cosa implica que l’operador del coet adapta de manera integral el servici a les necessitats del contractant. En la pràctica, això significa major control sobre la finestra de llançament, la inserció orbital i el ritme de desplegament, evitant les limitacions dels vols compartits amb altres operadors i accelerant l’entrada en servici de la infraestructura.

Miura 5, llançador reutilitzable

Miura 5 és el llançador orbital reutilitzable de dos etapes per a xicotets satèl·lits dissenyat, fabricat i operat per PLD Space a Elx. La companyia ha subratllat que el seu objectiu és oferir servicis de llançament fiables i personalitzats, reforçant la sobirania tecnològica europea en el transport espacial i aportant flexibilitat per a missions de menor grandària que requerixen dedicar el vol a un client.

Per part seua, Sateliot ha explicat que la seua nova generació de satèl·lits Tritó suposa un salt en capacitat i rendiment en defensa i seguretat gràcies a la major potència de la seua càrrega útil. Estos satèl·lits no sols proporcionaran connectivitat dual per a dispositius IoT, sinó que habilitaran connectivitat D2D per a enllaçar unitats mòbils amb servicis de dades, veu i vídeo basats en l’estàndard 5G. Segons les dos companyies, estes capacitats permeten aplicacions crítiques en seguretat, protecció civil i defensa, actuant com a suport quan les xarxes terrestres no arriben o fallen.

Autonomia i sobirania

El cofundador i director de Desenrotllament de PLD Space, Raúl Verdú, ha assenyalat: ‘Vaig fundar PLD Space fa 14 anys perquè això ocorreguera’. Al seu juí, l’aliança amb Sateliot ‘és una fita clau per a l’ecosistema espacial espanyol i europeu’ i ‘demostra la capacitat de dos empreses nacionals per a trencar motles i oferir solucions integrades verticalment sense precedents’.

El cofundador i conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera, ha subratllat: ‘amb este acord complim amb dos premisses que tenim des que vam posar en marxa Sateliot: Autonomia i sobirania nacional i europea’. I ha afegit: ‘En llançar els nostres satèl·lits amb una empresa espanyola com la nostra, apostem per la Marca Espanya i per garantir la connectivitat D2D a tot el món i en qualsevol escenari, amb capacitats reforçades per a defensa i seguretat, a més d’ús civil, actuant així com un suport estratègic quan les xarxes terrestres no arriben o fallen’.

Sateliot, amb seu a Barcelona, va ser fundada en 2017 per Jaume Sanpera i Marco Guadalupi. Compta amb un equip de més d’un centenar de professionals de diferents nacionalitats i opera el primer centre europeu de satèl·lits 5G, des del qual desenrotlla la nova generació de satèl·lits Tritó per a connectar dispositius 5G amb servicis en mobilitat de dades, veu i vídeo.

PLD Space, amb base en Elx, és una empresa internacional de servicis espacials amb enginyeria i fabricació pròpies que integra verticalment el disseny, les proves, la producció i les operacions de coets reutilitzables i sostenibles. Fundada en 2011 per Raúl Torres i Raúl Verdú, suma més de 400 empleats i 12.500 metres quadrats d’instal·lacions. Utilitza l’aeroport de Terol per a proves i les plataformes de Kourou (Guaiana Francesa) i Duqm (Oman) per al llançament de satèl·lits i altres càrregues útils a l’espai.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.